Contrapunts al ‘Camino’

El 5 de setembre passat va morir mossèn Josep Dalmau, rector de Gallifa –un poble amb dos-cents habitants– on l’havia desterrat un bisbe de Barcelona per pressions del règim de Franco. Tal com s’explicava en una entrevista en aquest diari: “Amb ell mor l’última persona de l’Església combativa. Ara només hi ha bisbes i capellans que cobren de l’Estat.”

L’any 1969 va publicar el llibre Contrapunts al ‘Camí’ de l’Opus Dei. Abans, mossèn Escrivá de Balaguer havia escrit el Camino, amb una difusió extraordinària, distribuït pels catecúmens de la Obra de Déu. Eren 999 proverbis que pretenien assenyalar allò que “monsenyor” considerava la ruta a seguir pels membres de la seva obra per arribar al cel. Però mossèn Dalmau va publicar poc després un altre llibre, també amb 999 refranys, que contrastava, punt per punt, el revés del llibre anterior, i que qüestionava en bona part l’enardida idea d’obediència cega que comportava el primer. Des del 1971 en tenim a casa un exemplar dedicat per mossèn Dalmau. És un exercici molt sa –encara avui– posar els dos llibres de costat i comparar el que diuen. Dues maneres diferents de viure i de creure. Cada persona en pot treure les seves conclusions. Ara que ha mort, no ens resistim a publicar alguns dels contrapunts, en homenatge a la seva memòria. Són màximes per a creients, però que transcendeixen per a tothom. Espigolem:

“Resisteix serenament la humiliació dels fracassos i recorda que en els aplaudiment la gent t’ha enlairat més del compte.”

“La teva obediència no pot ser mai muda. Per alguna cosa Déu t’ha donat la llengua.”

“Qui es queixa d’una injustícia soferta queda compromès a tota justícia.”

“No és essencial llevar-se sempre a la mateixa hora. És suficient llevar-se a l’hora que t’has proposat en ficar-te al llit.”

“Quantes vegades una badada o una caiguda és l’ocasió de retrobar-se un mateix i retrobar el camí.”

“S’aprofundeix molt més submergit en les realitats i en les situacions conflictives, que no pas en un recés allunyat còmodament del que la vida ens posa en joc.”

“Si et veuen segur en coses que no ho són, i ets qui mana ¿Trobaràs estrany que no t’obeeixin?”

“El veritable humil no tan sols compleix els deures, sinó que exerceix tots els drets.”

“No costa gens de creure que algú s’ha portat malament amb tu: ¿És que t’has portat bé sempre amb tothom?”

“Estima allò que la teva consciencia et dicta i faràs el que Déu realment vol de tu.”

Mossèn Dalmau va contraposar-se amb reflexions entenedores a la doctrina grandiloqüent de “monsenyor” i el seu imperi espiritual i material. Ell no era influent a les altures. En canvi l’Obra de Déu continuarà creixent sense autocrítica, seguida per gent que vol seguretat en aquesta vida i en l’altra, deixant enrere, però, la realitat del món.