La Catalunya real

Aquesta és una escena certa ocorreguda un dia de tardor, a primera hora del matí, al parc de la Ciutadella.

L’home que ara passa corrent per davant l’entrada principal del Parlament de Catalunya ho fa, com té per costum, sense portar cap rellotge al canell, per això ja hi ha els altres que en porten i la possibilitat de demanar l’hora a un estrany.

Davant mateix de l’entrada de l’antic polvorí de la Ciutadella una agent dels Mossos d’Esquadra, dona de mitjana edat, cabell fosc i rinxolat, fa guàrdia amb cara de no tenir cap novetat important per explicar. La novetat és l’home que en passar corrent pel seu davant li demana en llengua catalana:

- “Que té hora?”

I l’agent, en un castellà perfecte, respon diligent:

-“Son las nueve y cuarto.”

I l’home s’allunya corrent, enfilant el camí del Mamut, i la dona policia segueix al seu lloc de guàrdia.

Dins el Palau del Parlament, els polítics piròmans que van per Espanya assegurant que Catalunya persegueix el castellà, de ben segur que no explicaran que la dona policia que vigila l’entrada de la segona institució més important del país fa servir l’espanyol amb absoluta normalitat. Han mentit tant, han pervertit tant el seu discurs per deformar la realitat de tolerància i convivència que es viu a Catalunya, que ara si expliquessin la veritat ja ningú els creuria. N’hi ha perquè la dona policia els negui la salutació i l’hora.