La societat que vol Vox

Si algú tenia alguna mena de dubte (quedava algú?) que a la dreta de la dreta hi ha els de Vox, ahir hi van posar una mica més de llum. El partit d’Abascal va elevar el to, més encara, posant com a condició per pactar amb el PP i Ciutadans a Andalusia l’eliminació dels ajuts vinculats a la llei contra la violència de gènere. Per què? Perquè no acceptaran, segons van explicar a xarxes socials, que es donin ajuts a “associacions feministes podemites radicals”. El que no tenen clar, o segurament sí, és que eliminar ajudes a persones que pateixen violència de gènere no va en contra de les feministes, que sembla que els fan por. Va en contra de les dones. De totes.

També de les filles i de les dones dels senyors de Vox. Perquè una de les coses més preocupants del partit que genera simpaties a personatges de la talla de Bertín Osborne no és que faci propostes per a energúmens. Ni que aquestes signifiquin un retrocés en les polítiques que ha costat anys i panys de portar a terme. El que costa més d’entendre és que a Vox hi ha dones. Té veu femenina en la direcció de la formació. Com una dona pot estar en contra que es doni suport a una altra dona que ha rebut violència? D’acord que no és una qüestió de gènere. Que ho ha de rebutjar tant un home com una dona. Però una dona aplaudint que es deixi al carrer dones maltractades? Com es menja? I un cop s’obre el meló de retallar drets bàsics, què segueix? La propera serà tornar a activar la llei de ganduls i delinqüents? Tornarem a veure els homosexuals perseguits i empresonats com en època del seu vanagloriat Francisco Franco? Si segueixen així, tot arribarà.

Que Ciutadans i el PP no són precisament partits progressistes és una evidència. Però que només per aconseguir el poder estiguin disposats a vendre’s a un partit ultradretà hauria de fer-los reflexionar. Si aquest és el seu model de societat, que se’l quedin. A mi, almenys, no m’interessa.