Clou pany l’any nou nou

Els primers dies de l’any són aquells en els quals fem un munt de propòsits, que si anar al gimnàs, que si aprendre anglès, aprimar-se, acabar aquella feina que fa temps tenim aparcada i sempre ens ha fet molta mandra d’afrontar, etc. Una altra cosa són els desitjos, que formulem quan toquen les dotze campanades, i que és allò que voldríem que es complís al llarg de l’any nou; en aquest punt gairebé tothom ha pensat en la llibertat dels presos polítics catalans (ostatges de l’Estat), que haurien de tornar a casa. Aquells que diuen públicament que no ho han pensat, i que no ho volen de cap manera, a més de ser uns mal cristians, són molt cruels i tenen molta mala llet.

En l’agenda de l’any nou al marge dels nostres propòsits, la majoria dels quals no acabarem complint, i els auguris, hi ha un seguit de previsions que venen marcades pel calendari o pels esdeveniments laborals, econòmics, polítics i socials. Una agenda que trenca la unitat dels partits independentistes, que em diuen que giren l’esquena a les mobilitzacions populars, al sentir d’un poble, només per l’obsessió de les conteses electorals, per aconseguir cadires i llocs de poder. Certament l’any nou comença amb la mirada posada en el mes de maig, en les eleccions municipals i europees. Una carrera electoral, en part nefasta, que mentre aquí divideix els partits polítics, a la resta de l’Estat fa embogir la majoria de formacions amb discursos que contenen importants dosis de xenofòbia i catalanofòbia que ens transporten a etapes predemocràtiques que crèiem superades. Encara que abans hi ha d’haver el judici polític més transcendental d’aquest segle en una Unió Europea en crisi, la dels polítics catalans i dels membres del govern de la Generalitat destituïts per l’article 155, la majoria dels quals estan empresonats degut a l’arbitrarietat de la justícia espanyola. De fet, ja ho recull Nostradamus en les seves profecies quan diu que el protagonisme de la justícia marcarà l’any 2019, de la mateixa manera que pronostica terratrèmols als EUA, un país que al llarg de l’any accentuarà alguns episodis en la seva guerra comercial amb una EU que gràcies a les polítiques Trump i a alguns països europeus es decantarà cada dia més cap a una dreta extrema. A banda de la crisi del Brexit. Tot plegat ens situa el 2019 com un any difícil i ple de complicacions.