Macià traïdor

Després del seu fracassat complot de Prats de Molló, Francesc Macià no va poder tornar a Catalunya fins al febrer del l’any 1931, només dos mesos abans de les eleccions municipals que haurien de canviar la història del nostre país i d’Espanya. Macià hi va anar amb un partit de creació recent, Esquerra Republicana, que contra tot pronòstic va obtenir una victòria esclatant. Per això, dos dies després d’aquella contesa, va sortir al balcó de l’ajuntament de Barcelona per proclamar que “interpretant els sentiments i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica”. La resta de la història ja la saben. Macià va crear el seu govern provisional i fins i tot va donar llum verda a la creació de la Guàrdia Cívica Catalana. Però l’arribada dels negociadors del govern espanyol va culminar, només tres dies després, en canvis importants. Desapareixia la República Catalana i renaixia la Generalitat, la institució medieval amb què es pretenia donar continuïtat històrica a aquell procés. I també s’iniciaven les negociacions amb el president Alcalá Zamora per un Estatut d’Autonomia que, tot sigui dit, va ser convenientment retallat a Madrid. Quan Macià va anunciar la nova realitat, ho va fer reconeixent que aquell era el dia més trist de la seva vida. Això no li va servir per estalviar-se les crítiques del nacionalisme més radical, que va titllar Macià de traïdor i de venut a Madrid. A les eleccions a Corts constituents d’un any després i a les posteriors al nou Parlament de Catalunya, però, els electors van tornar a donar unes victòries incontestables a Macià i al seu partit.

Si als anys trenta del segle passat hagués existit Twitter, no tinguin cap dubte que l’Avi Macià hauria estat linxat a les xarxes. Més o menys com ara s’insulta i es denigra sense miraments dirigents independentistes de pedra picada que paguen amb presó o exili haver encapçalat un procés que ens ha dut, nacionalment parlant, més lluny que mai. Els temps canvien, determinades actituds, no.