Parlem? Doncs no

La meitat dels pobles de la demarcació de Tarragona ja no tenen un caixer automàtic, ni molt menys una oficina bancària. Fins i tot poblacions de certa importància com Cornudella de Montsant es troben que el caixer automàtic està a 22 quilòmetres de distància. Actualment la comarca de Priorat només té caixers a dues de les vint-i-tres poblacions. Però no només en l’àmbit rural els bancs han decidit fer beneficis a costa de castigar la població. A les ciutats cada vegada es tanquen més sucursals, o bé es converteixen en una mena de botigues de quincalla i han reduït el taulell de manera dràstica, i d’aquesta manera les cues d’humans del mercat bancari res tenen a envejar a les cues de racionament de la postguerra. Les oficines bancàries cada dia estan més lluny i cada dia hi perds més temps.

Els grans mandarins dels bancs han renunciat a la proximitat amb la gent, han sacrificat a clients i treballadors i els sembla que han parapetat els seus beneficis darrera dels seus portals d’internet. Sembla mentida que aquestes grans ments pensants de l’economia hagin fet seva la divisa de: “Pa per avui i gana per demà”.

Els bancs amb implantació territorial han decidit deixar a l’estacada precisament al territori, i deuen pensar que, tot i això, la població els continuarà tenint de referència.

Basant tot el negoci bancari en l’internet el que estan fent és obrir camins i posar totes les facilitats pel divorci. Quan la població estiguem avesats totalment a la banca per internet res ens retindrà a certes marques antipàtiques -la gent tenim memòria- i ens farem clients de qualsevol banc que ens pugui donar millors condicions, o senzillament amb el qual no estiguem ressentits perquè quan vam necessitar un bitllet de 20 euros, vam haver de gastar-ne cinc en gasolina.