Una de 155

Posa-me’n una de 155! És la comanda diària de Pablo Casado i Albert Rivera, que, com qui reclama una de calamars o de braves, exigeixen que es recuperi i es mantingui indefinidament la suspensió de l’autonomia catalana. El nou any no ha portat canvis en les peticions dels autoanomenats constitucionalistes. Tampoc més respecte a la carta magna ni a la democràcia. “En el primer Consell de Ministres quan arribem a La Moncloa aprovarem el 155, deposarem el govern de la Generalitat, nomenarem un nou govern, assumirem les competències en administracions penitenciàries, prendrem el control dels Mossos, prendrem el control dels comptes perquè no es malversin els diners de tots els espanyols, i sobretot posarem ordre a l’educació i als mitjans de comunicació públics perquè cessi la propaganda i l’adoctrinament que pretén a mitjà termini posar fi a la història d’Espanya.” La llarga promesa la feia el president dels populars des de Ceuta en una de les primeres intervencions del 2019. La proposta, un cop d’estat en tota regla. Un altre, vaja. Oberta la via del 155, al nou líder del PP li sembla que el compromís amb el polèmic article, la catalanofòbia a granel i l’anunci de mesures pròpies d’un règim totalitari resoldran algun dels seus problemes, que són molts. De moment, el PP ja no té ni grup al Parlament. I les enquestes n’auguren la desaparició a l’Ajuntament de Barcelona.