El Rei Valls

(Conte dedicat al Marc Artigau) Hi havia una vegada un rei que no passava la Nit de Reis sinó l’endemà, la nit següent. Era el Rei Valls, un Rei que agafava el nom d’uns magatzems de joguines que van haver de tancar perquè van fer fallida. El Rei Valls venia la nit del 6 al 7 i a més, per acabar d’embolicar la troca amb això dels noms i les dates, apareixia del no res en una nit que es deia la nit del Nadal, que no s’ha de confondre amb la Nit de Nadal. De fet, dir que “venia la nit del 6 al 7” és una mica inexacte perquè pot semblar que vingués cada any, cada nit del Nadal, i en realitat només va aparèixer una vegada. L’any anterior el Rei Valls estava a casa seva, a França, un lloc on agraden tan poc els reis que als últims que hi va haver els van tallar el cap. Allà tenen poques manies: allà no tomben règims, els decapiten. O almenys això és el que feien fa temps. Ara, com que passar la gent per la guillotina queda poc fi, al sistema d’eliminació en diuen primàries. I el Rei Valls no les va passar. Potser per això va preferir anar a Espanya, on es pot ser rei (o candidat) sense passar per primàries. Li van dir, a més, que aniria a un país amb una democràcia semblant però, curiosament, la nit del Nadal un narrador de contes li va trencar l’encanteri. Li va dir que al seu nou destí hi ha presos polítics i governs legítims a l’exili. I això no va agradar al Rei Valls. No sé si és per això o pel pes de la tradició que a la majoria de nens i nenes, els Reis que més els agraden continuen sent els reis que venen de l’Orient. Són aquests els reis que sí omplen els racons d’alegria, els que desitges tot l’any que vinguin, els que encisen menuts i grans, amb independència de si ja saps el seu petit secret o no. I també, perquè Melcior, Gaspar i Baltasar no fan distincions entre nens gitanos i els que no ho són. Entre això i que no insulten a ningú que els porta la contrària, els reis més estimats són els del dia abans de la nit del Nadal, els de La Vigília.