Cal un partit conservador

Aquest any 2019 va carregat de sorpreses. Fa uns mesos ningú podia esperar que el PP i Vox tancarien un acord per investir el Popular Juan Manuel Moreno com a president de la Junta d’Andalusia. Vox haurà guanyat un espai polític en una zona tradicionalment socialista i el Partit Popular haurà perdut a la resta d’Espanya la possibilitat de presentar-se com a partit conservador. Caldrà veure on se situa Ciutadans amb els nous socis si no vol perdre bous i esquelles.

Fa anys i cadascú pel seu costat, Mariano Rajoy, Rodrigo Rato i altres membres populars van intentar que el PP fos un partit d’espai de dreta i conservador. Tots dos tenien com a enemic José María Aznar, que des de la seva majoria absoluta de l’any 2000 ha anat donant peixet a l’extrema dreta. Ara, amb un Aznar vigilant i controlador; Rajoy, jubilat de la política, i Rato, a la presó. Precisament un Rato incoherent, que quan va entrar a la presó va demanar perdó a aquells que va arruïnar per la seva mala gestió i llavors en el judici de la passada setmana no es va considerar responsable de res. Ni dels comptes falsejats, ni de la sortida de borsa de Bankia, ni de l’estafa de les preferents. Ni de la despesa en begudes i capricis amb les targetes black. Res.

Després de l’operació andalusa de pacte del PP i Vox, del conservadorisme polític a Espanya oficialment i pràcticament no en queda res. No fa gaires dies que el popular José María Lasalle, autor del llibre Los liberales i ex-secretari d’estat de Cultura en l’època Rajoy i exdiputat del Partit Popular, va afirmar a Nació Digital que Vox era un partit feixista i postmodern amb qui no s’havia de tenir cap tipus de relació. Doncs ves per on que l’aritmètica parlamentària ha fet el tripartit andalús del PP, Ciutadans i Vox amb unes condicions que porten l’extrema dreta a les institucions amb intencions com ara eliminar fins i tot les autonomies. Fet que no ha de convenir ni a Ciutadans ni al Partit Popular.

Al llarg de molts anys, Espanya ha estat mancada d’un partit d’extrema dreta com el que tenen els altres països de la Unió Europea. Ara li caldrà la visualització d’un partit conservador allunyat de l’extrema dreta amb possibilitats de guanyar.