L’autisme d’Europa

La UE ha perdut el nord. Si aixequessin el cap els seus anomenats pares, Adenauner, Gasperi, Monnet i Schuman, que somiaven en una Europa democràtica i en pau, ben segur que recriminarien la negativa gestió actual, que només mereix el qualificatiu de “titelles dels interessos financers”. Recordem que el motiu original per a la fundació del que acabaria sent la Unió Europea fou el desig de reconstruir Europa desprès de la Segona Guerra Mundial, i prevenir que caigués de nou víctima del nazisme, feixisme o franquisme. Per evitar-ho, volien enfortir els valors bàsics per a una convivència duradora: democràcia, solidaritat, llibertat, igualtat, diàleg, humanitat... Malauradament, però, res de tot això observem en l’Europa d’ara. Tot al contrari, per vergonya i indignació de molts dels seus habitants, és una institució greument autista incapaç d’afrontar els problemes reals que l’envolten i, a més, egoista, racista i buida de moral.

Crec, doncs, que la mala gestió dels actuals dirigents, és la causa del rebrot feixista que s’estén pels països europeus com ara: Polònia, Hongria, Txèquia, Àustria, Holanda, Itàlia i especialment Espanya, que és el més preocupant, i no només pels tres partits de la ultradreta, el PP, Cs i Vox, que exhibeixen uns discursos ultratjants en què la fòbia, l’odi i la misogínia haurien de ser suficients per il·legalitzar-los, sinó per l’acció repressiva, violenta i antidemocràtica de l’anterior govern Rajoy contra la ciutadania catalana pels fets de l’1 d’octubre del 2017 i l’empresonament venjatiu més que preventiu de dirigents socials i dels polítics elegits democràticament el 21-D del 2017. Els dirigents europeus demostren, no només una insensibilitat inqualificable, sinó una simpatia pels règims autoritaris i dictatorials que els desqualifica per als càrrecs que ocupen. El seu és un autisme crònic, que ni amb la continuada vulneració dels principis fundacionals, reflectits en el Tractat de Lisboa, els ha despertat de la seva insolent despreocupació.

Les sentències dels tribunals europeus (anglès, alemany, belga i suís) als polítics catalans exiliats, pels càrrecs que els imputaven els tribunals espanyols, evidencien: a) que la justícia espanyola no és la d’un estat de dret i b) que el gobierno de España és una dictadura d’inspiració franquista igual o pitjor que la d’Egipte, Nicaragua, Veneçuela o Turquia. També evidencia que les autoritats europees s’han inhibit covardament de resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, malgrat que l’actuació repressiva del govern espanyol, ofegués inevitablement l’economia catalana, tant que fins l’insensible i discutit president Trump ho denunciava dies enrere a l’inepte ministre Borrell: “Vostès estan fent miques la regió més pròspera d’Europa.”