‘Rocabruna dins del Cor’

Ja sé que la meva adscripció a la comarca de la Selva permet sobreentendre que els meus temes a tractar han de referir-se, també, a aquesta zona geogràfica del país. La curiositat que sentim, però, la gent de la ploma se sol traslladar de bracet amb nosaltres quan ens desplacem per altres mons de Déu, i quan descobrim alguna cosa que, al nostre judici, mereix ser divulgada, el cor i el cap senten la necessitat de donar-hi un cop de mà. Espero que s’entengui. No és cap secret que, quan estic de vacances, normalment les passo a Beget, a l’Alta Garrotxa (Ripollès, si es mira des de l’administració). Així ho he fet les passades festes de Nadal i Cap d’Any. Beget és un municipi, avui agregat a Camprodon, que engloba les antigues parròquies de Rocabruna, Salarça i Bestracà. Mentre Beget, carregat de bellesa i d’obres d’art sacre, tendeix a perdre habitants, Rocabruna, segurament pel fet d’haver-se convertit en residència de gent que treballa a la propera vila de Camprodon, en va guanyant. Res de l’altre món, però ara passen, em sembla, de la cinquantena. El que importa, però, no és el nombre, sinó l’empenta que porten, el principal exponent de la qual és l’aparició d’una revista titulada Rocabruna dins del Cor, que, des de l’agost de l’any passat, va sortint cada vegada que canvia l’estació. La publicació és petita però té la seva dignitat. La d’ara, el núm. 3, té el seu editorial, la pàgina dedicada a la història, que parla del Castell, el perfil biogràfic amb dos personatges: en Ricardo de can Magí i en Pere Ignasi Isern, aquest segon protagonista forçat per la seva desaparició en accident; l’evocació de l’antiga escola de Rocabruna, per la darrera mestra que hi va estar, comentaris d’un restaurador de Beget i d’un usuari de la carretera, l’explicació de tradicions com ara la matança del porc, el noticiari, centrat en la creació de l’Associació de Veïns de Rocabruna (que, en realitat, són els qui tiren endavant la revista), la descripció de la flora i la fauna locals (l’ortiga i el teixó), fins i tot algun passatemps, alguna poesia i els dibuixos i il·lustracions a tot color. Al darrere hi ha l’esforç del mestre jubilat Fermí Bobi i de Gemma Masons, Joan Rosell i altres i la col·laboració de tots els rocabrunins, sigui posant-hi anuncis, sigui ajudant a finançar-la d’alguna manera. Se’ls ha de felicitar.