‘Anglalunya’

Aquesta setmana, mentre la policia espanyola ha anat detenint alcaldes i periodistes i activistes pel seu compte –al més pur estil iranià–, la resta d’Europa ha parlat de la derrota de l’acord sobre el Brexit de Theresa May. És una mostra més d’un fet que se sol obviar: Catalunya, en comparació amb el Brexit, és un tema menys important vist de Brussel·les estant; i és per això que malgrat els abusos de drets humans perpetrats per les autoritats espanyoles des del 20 de setembre del 2017 fins al dia d’avui, només uns quants polítics europeus se n’han queixat, mentre que la reacció institucional de la UE s’ha limitat a qualificar les pallisses, detencions i empresonaments d’afer intern espanyol, per bé que fins i tot el no sempre sobri Sr. Juncker sap que no ho és pas. Pel que fa al Brexit, el prestigiós periodista anglès Paul Mason (que va observar i lloar el referèndum de l’1-O, per cert) ha afirmat que, després de la derrota de May, tard o d’hora hi haurà una moció de censura que prosperarà, seguida d’unes eleccions generals el resultat de les quals serà un nou parlament incapaç d’aconseguir un acord majoritari sobre el Brexit, fet que donaria peu a un segon referèndum. Llavors, sempre segons Mason, una campanya proeuropea intel·ligent faria que guanyés el vot proeuropeu. Per fi, doncs, Brussel·les tindria les mans lliures per concentrar-se com cal en el cas dels catalans. No es pot predir què farà, però no serà, de cap de les maneres, l’orni fatigós a què ens té tan habituats.