El model cultural

L’expressió cultura té origen llatí que significa el cultiu de l’esperit i de l’intel·lecte. Podem acceptar que en el nostre entorn immediat l’element cultural forma part de les nostres vides. Girona és una ciutat cultural. Les festes i els grans esdeveniments, com Temps de Flors i les Fires, serien també una part de la cultura pel que tenen de tradició però com a element singular les tractaré en un apartat propi. La ciutat de Girona és una ciutat cultural de primer nivell per població i situació geogràfica. Aquest fet indiscutible no impedeix fer una mirada evolutiva sobre com s’ha transformat culturalment la ciutat en les darreres dècades i sobre quines haurien de ser les propostes de futur. Disposem de cinemes, a la baixa per la minsa assistència d’espectadors, una ràdio local que a penes ha tingut protagonisme, museus, el Teatre Municipal, l’escola de teatre El Galliner, La Planeta i molts espectacles musicals que ocupen gran part de la programació per als joves. De referència en el teatre és Temporada Alta i els equipaments com el Municipal i l’Auditori, importants però insuficients, formen la infraestructura cultural. L’esport d’elit, masculí i femení, són un pol d’atracció passiva i cal revertir-ne l’actual actitud ciutadana.

Segons el web municipal de l’Ajuntament de Girona, la ciutat disposa d’un conveni amb els municipis veïns per ampliar l’oferta cultural com és, per exemple, la xarxa de teatres de l’àrea metropolitana, vint-i-vuit espais culturals incloent-hi les biblioteques, el centre cultural La Mercè, els cinc museus d’art i del cinema, un Auditori que fa patxoca però restringit a determinats sectors socials, un Palau de Fires que manté la inèrcia de les darreres dècades i de dinàmica conservadora des de també fa una colla d’anys. L’art, pendent de la Casa Pastors per ordenar les col·leccions d’art, té per ara sols una referència, El Claustre. Els centres cívics i associacions de barri mantenen una oferta local i propera al ciutadà però alhora desconeguda per a una majoria de ciutadans. Els diversos governs dels darrers anys han fet poc per donar un nou impuls a l’oferta cultural més enllà del que ha estat tradicional a la ciutat de Girona. El balanç en termes quantitatius és senzill, però el que no s’ha fet és el balanç qualitatiu.

Entenc que afrontar els propers anys des d’una visió cofoia i sense fer cap autocrítica no és acceptable a les portes d’unes eleccions municipals. El model cultural de la ciutat necessita retocs transformadors sobre el què, el com i el per a qui planifiquem els productes culturals. Del carrer estant, les associacions, el ciutadà de peu de totes edats i condicions socials, coincideixen que l’actual model cultural s’ha de potenciar a partir de tres eixos. El primer és que la cultura de consum ha de tenir més presència al territori i ha d’estar menys concentrada en determinats equipaments. S’ha de fomentar més el teatre i la música, obrint nous espais repartits per la ciutat. El Modern, pendent de rehabilitació, és un recurs de primera magnitud. La dada: Girona té menys proporció de teatres que Sarrià de Ter i Salt. El segon, l’accés als productes musicals ha de ser més universal, amb preus econòmics que engresquin i no limitin, per a totes les edats, no solament per als joves. Els festivals i els espais funcionals generats de nou, com són el Circ i la Cúpula de les Arts, són despropòsits a corregir. Cal que es compti amb la conformitat dels veïns i del teixit social. El tercer, cal posar fi d’una vegada a la indefinició de la Devesa com a espai per a tot: mercat, fires, festes, exhibicions i circ. En resum, s’ha d’eixamplar el teixit cultural, l’accés a l’art, els equipaments de base, per a totes les edats i econòmicament assequibles, que no exclogui ningú d’aquest bé únic com a instrument de progrés. I per això no ens podem mirar constantment el melic creient que és el model intocable a seguir. Tornant al començament, la cultura és el cultiu del coneixement i de l’intel·lecte. Per això els responsables han de valorar que les noves realitats socials i econòmiques precisen altres models complementaris que permetin aproximar el producte als usuaris en un sistema cultural inclusiu, en equitat i en oportunitats per a tots.