De set en set
La paraula del mes de gener
Els curadors d’aquesta llengua viva, i encara no morta, que és el català han instaurat d’un temps ençà l’entretingut costum d’escollir el neologisme de l’any. Com el sentit comú recomana, la tria es du a terme al desembre, però aquesta circumstància no impedeix que al gener ja es pugui començar a fer bullir l’olla sobre possibles candidats al guardó lingüístic. Vet aquí dues propostes; xiringuito i apreteu.
El primer mot és un dels elements d’artilleria verbal que la gent del partit de Ciutadans fa servir per desacreditar aquells que impulsen el procés independentista acusant-los matí, tarda i nit de ser uns vividors. Com que la gent de Ciutadans no en sap, o no en vol saber, de català, en comptes de fer servir la paraula menjadora, com a metàfora de refugi on va a atipar-se la gent sense escrúpols, han recorregut a un barbarisme i a tothora denuncien la creació de xiringuitos pagats amb diner públic per al gaudi dels dits separatistes.
N’hi ha una altra, de paraula, que aquest gener s’ha posat de moda i és l’expressió apreteu, que els taxistes de Barcelona revoltats criden cada vegada que els seus representants van a negociar amb els responsables de la Generalitat. Ho criden amb una estranya pronúncia, en què la regla de les vocals àtones no existeix, i en què les dues es es fan sonores amb la fórmula d’accent tancat. L’apreteu que va encunyar en el seu dia el president Torra, fent servir el verb apretar, inexistent en llengua catalana, s’ha convertit així en un crit de guerra carregat de força, un nou via fora!, no exempt d’un cert sentit de l’humor, humor negre i groc, evidentment.
Tot plegat no fa gaire gràcia, però aquest és el país que hi ha o, si més no, aquesta és la seva riquesa lingüística.