Preguntes

Que és més important, trobar respostes a totes les preguntes o saber fer-se les preguntes que toquen i quan toca? Com es fa per saber quan toca i quines toquen en cada moment? Què hem de fer quan algú que ens vol bé ens diu: potser el problema és que no et fas les preguntes que caldria? Hem d'actuar i no preguntar-nos tant les coses, o les hem de rumiar i analitzar des de tots els angles possibles abans de decidir la resposta? Entre les infinites classificacions que podem fer de les persones, una categoria es podria elaborar en funció de la relació amb les interrogacions. I no és un garbellament banal, perquè en les relacions humanes té un percentatge molt elevat d'incidència la comunicació verbal i dintre d'aquesta els diàlegs en són l'estrella indiscutible. Les qüestions que se'ns plantegen, per tant, no són innocents. Ni les que ens semblen més trivials. El to, les paraules utilitzades, el moment de fer la interpel·lació i el motiu que la causa ens diuen molt de la persona que ens inquireix, igual que la informació que nosaltres proporcionem en la resposta. Hi ha qui les defuig, n'hi ha que llancen cortines de fum, els que les afronten sense embuts, els que menteixen, el que amaguen el cap sota l'ala o els que no saben discernir quan una pregunta és una pregunta trampa i cauen, de manera ingènua, de quatre potes en el parany. Llavors hi ha l'exercici més perjudicial que es pot practicar, que és plantejar-nos una interrogació i enganyar-nos a nosaltres mateixos. Arribats a aquest punt estem perduts, formem part d'un subconjunt que està abocat, si no canvia de tàctica, al fracàs. El nostre i el de tots els que confien en les nostres respostes, perquè si no som sincers amb nosaltres, difícilment podem ser-ho amb els altres.