A la tres
El judici i el després
“El judici obre una oportunitat per recuperar la unitat estratègica perduda
Poc més de sis mesos després que al juliol arribessin a les presons catalanes, els nou dirigents independentistes en presó provisional, alguns des de fa més d’un any i altres a poc de complir-lo, es preparen per al retorn a centres penitenciaris espanyols. Demà és previst que els traslladin a Brians 2, des d’on aniran a Soto del Real i Alcalá Meco per estar a disposició judicial a partir del 5 de febrer. Som, ara sí, a les portes d’un judici de judicis, el de l’1-O, que no només farà seure al banc dels acusats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per la preparació i celebració del referèndum del primer d’octubre, sinó que també posarà a la balança l’Estat espanyol i la seva democràcia.
Els partits i les entitats independentistes es preparen per a una mobilització permanent a Espanya i a l’estranger que tindrà una primera cita en una gran manifestació a Madrid que l’ANC i Òmnium preveuen un cop comenci el judici, encara amb data per concretar. Que els actes reivindicatius es mantindran mentre duri i quan es facin públiques les sentències, es dona per fet. Però i després? Aquests dies, des de l’exili de Ginebra, tant Anna Gabriel com Marta Rovira –a Catalunya Ràdio i TV3– demanaven a l’independentisme que aixequi els ulls de l’immediat i miri al futur. Parlava Gabriel d’una “mirada llarga” que explori els diferents escenaris i acordi l’estratègia a seguir. I recordava Rovira que és la reivindicació de l’estat propi, possible i diferent de l’espanyol, el que ha fet créixer el sobiranisme. Les dues coincidien a rebutjar les batalletes partidistes molt presents en l’últim any, malgrat la duresa de les circumstàncies. Recels, desconfiances, reaccions a ritme de Twitter i dits acusadors s’han convertit en una constant en un moviment a la defensiva. El judici obre una oportunitat per recuperar la unitat estratègica perduda. No només es tracta d’afrontar el procés amb què es vol acusar Espanya i les sentències que se’n derivin, també s’hauria de pensar en el després.