L’acudit de Tajani

Les riallades van ser ben sonores. I val a dir que estaven ben justificades. I això que l’escenari no era un teatre, ni el protagonista, un còmic d’aquells que tant connecten amb el seu públic. L’espai era l’hemicicle del Parlament Europeu i l’orador, el seu president, Antonio Tajani. I el tema? El suport a l’autoproclamat president de Veneçuela, Juan Guaidó.

“A alguns països només els interessa el petroli, a nosaltres ens interessa la gent i el patiment del poble veneçolà [...]. Hem d’estar al costat de la llibertat i dels drets humans, i no de l’opressió”, va deixar anar Tajani sense ni despentinar-se. I no, no li va caure la cara de vergonya sobre el faristol. És el que té tenir-la dura com el ciment armat.

Recordeu quin va ser el paper de Tajani –polític procedent de Forza Itàlia, el partit creat per Silvio Berlusconi– davant de les porres contra les urnes de l’1 d’octubre? I davant de les detencions i les presons preventives dels membres del govern legítim de Catalunya? Tajani sempre va defensar que allò que passés a Catalunya (també els més de mil ferits que el ministre desinfectador Josep Borrell nega) era un afer intern espanyol. Ara, pel que es veu, allò que passa a Veneçuela, que també té unes lleis i una Constitució, com Espanya, no és un afer intern dels veneçolans. I Tajani, com Trump o Bolsonaro, es permet llençar ultimàtums perquè es convoquin eleccions presidencials en aquell país caribeny en el termini d’una setmana. I tot en nom de la llibertat i la democràcia. Per això, Tajani ha fet el mateix amb el règim de l’Aràbia Saudita, que esquartera periodistes a les seves ambaixades. Per això han posat un termini a Israel perquè abandoni els territoris ocupats palestins, seguint el mandat de l’ONU. Per això, també ha exigit al rei Mohamed VI del Marroc (el germà menor de Joan Carles I, segons el rei emèrit) que tregui les seves urpes del Sàhara Occidental i deixi fer el referèndum d’autodeterminació, tal com fa anys que van aprovar, també, les Nacions Unides.