Cromos nous

Veig el meu fill de sis anys i els seus amics que surten del col·legi i s’asseuen a terra, al parc, fent rotllana. L’un treu un àlbum, l’altre també i el tercer no el porta, però com el quart i el cinquè es treuen de les butxaques unes capses metàl·liques on guarden la preuada divisa: el cromo. No puc evitar recular en el temps i em veig canviant cromos per acabar la col·lecció de la lliga de futbol. No n’era pas conscient com en soc ara del que aprenen, amb els cromos. Encara que no els ho sembli, són lliçons de socioeconomia o d’economia recreativa, com en deia el professor Fabià Estapé. Col·leccionar cromos pot ajudar a  treballar la constància, un valor que els costa mantenir tant a la mainada com als que ja no ho som tant. Siguem sincers. Hem de reconèixer que cal fer un esforç per omplir l’àlbum, però un cop ho aconsegueixen els suposa una gran satisfacció haver estat capaços de fer-ho. També s’adonen del valor de les coses, que tot costa, que res és de franc. I potser sí que alguns sobres de cromos te’ls han regalat, però està bé que te’ls guanyis fent feines a casa i fent mèrits per cobrar una petita setmanada, els primers calerons que segurament decidiràs que inverteixes en cromos. O no. Ja t’espavilaràs a canviar-los. Han de tenir cura de les seves coses, perquè els cromos esparracats o rebregats no els podran canviar. A més, s’ha de ser ordenat per anar omplint l’àlbum com toca, saber quins cromos et falten, quins tens repes o quins són els que van més buscats per poder-los canviar. Al mateix temps, intercanviar cromos els dona eines, sense que se n’adonin, per aprendre a negociar per aconseguir fer un canvi just, sense trampes i, fins i tot, a treballar la paciència si no es pot aconseguir aquell cromo que et falta no ja tan sols per acabar la col·lecció, sinó només per tancar una pàgina. Potser per aconseguir l’últim hauràs de relacionar-te amb altres nens i nenes, qui sap si potser fer nous amics. I així incorpores noves coneixences a la teva vida, cromos nous.