Llengua absurda

L'entrevista a l'escriptor asturià Xuan Bello, publicada abans-d'ahir en aquest diari, estava encapçalada per aquesta frase: «Un espanyol no és del tot culte fins que no llegeix almenys en català.» Al diari La Razón de dissabte passat, el columnista Juan Antonio Vera defensava en el seu escrit l'ús d'expressions com ara lifting –estirament– en lloc de la seva traducció al castellà, perquè es tracta d'una de tantes veus angleses internacionalment acceptades. Això se li pot discutir o s'hi pot estar d'acord, encara que la cosa, tot i les connotacions, no va ben bé per aquí. Aquest senyor, en Vera, afirmava: «Así que cuando, leyendo en catalán las ‘Memóries' (sic) de Pujol, me tropiezo con la dura reprimenda del honorable a los presentadores de TV3 por emplear la palabra castellana ‘gilipollas' en lugar de la catalana ‘xitxarel·lo', no puedo más que asombrarme de lo ilimitada que es la estolidez humana.» O sigui que, segons José Antonio Vera, demanar als que informen en català que utilitzin paraules catalanes és signe d'il·limitada estolidesa, és a dir, de niciesa sense fi ni compte. És la història de sempre, la mateixa cançó enfadosa, el permanent i implacable setge contra la llengua en què jo he redactat la columna que vostès estan llegint en aquest precís instant. Amb llei de normalització o sense, amb dictadura o en democràcia, el fet d'utilitzar el català de forma, almenys per a nosaltres, natural és vist com una molesta raresa per gent que es diu, o que es fa dir, de lletres. No suporten que aquí hi hagi un idioma diferent del seu, i no els entra al cap que molts dels escriptors que el fan servir puguin ser traduïts a l'anglès, el francès o l'alemany. José Antonio Vera n'és un bon exemple. Vegin aquesta altra perla de l'article en qüestió: «En el colmo de este absurdo llegan nuestros nacionalistas autonómicos con sus aportaciones, consistentes en decir ‘aeroportua' –aeroport, en basc– y ‘Saragossa'.» Així són, amb l'arma de la intolerància sempre a punt. I s'hi arrapen fort, perquè no tenen res més.