Vuitanta anys

Dimarts passat, 5 de febrer, es commemorava el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació. Es tracta d’una commemoració que aquell dia va passar sense pena ni glòria. Probablement perquè els actes institucionals s’han reservat per a aquest mateix dissabte a Camprodon i a la Jonquera. I potser també hi ha ajudat el fet que es tracta d’una commemoració de creació recent al nostre país. Tot just fa dos anys la va aprovar el govern per recordar els milers de persones que es van haver d’exiliar coincidint amb el final de la Guerra Civil espanyola. I, també, per sensibilitzar sobre els exilis que es produeixen arreu del món. En aquell moment, a principi del 2017, segur que ningú podia imaginar que membres d’aquell govern que havia aprovat aquella commemoració acabarien a l’exili uns mesos després. Entre això i que aquest 2019 fa vuitanta anys d’aquells fets tan significatius, la commemoració és més actual i necessària que mai. L’actualitat és evident i la necessitat, encara més. Es calcula que només per la Jonquera i el Pertús van passar 220.000 persones anant cap a l’exili. Moltes ja no van tornar mai més. Aquests dies podem escoltar tant el seu testimoni com el d’aquelles persones que van poder tornar. Un d’aquests testimonis, Joan Pacheco, que va marxar de Girona amb la seva família quan tenia vuit anys, advertia que cada vegada són menys les persones que queden vives per explicar aquells dies i anys d’exili. Ell té la sort d’haver pogut recollir la seva història en el llibre Demà tindrem sort. Una de les moltes lectures obligades per saber de primera mà què va passar. Reconec que la commemoració d’aquests vuitanta anys m’ha ajudat a superar el que en podria dir aversió a tot allò relacionat amb la Guerra Civil. Ni novel·les, ni assajos, ni pel·lícules... Ho atribueixo al fet que era un tema recurrent a la taula familiar en plena Transició i que em va agafar en plena adolescència. Una combinació perfecta per posar-hi una barrera. Afortunadament, l’edat ha posat les coses al seu lloc i ha despertat l’interès per uns fets encara massa desconeguts per molts. Sobretot entre els joves. Ja fa temps que surten estudis sobre el seu absolut desconeixement de qui va ser Franco o de què va ser la Guerra Civil. Potser no és mala idea seguir l’exemple d’un historiador que per despertar l’interès va optar per explicar la Guerra Civil a través de piulades a Twitter.