La foto de la vergonya

Tot i esperant de fa temps el moment del judici de l’1-O, l’impacte de la primera jornada va ser brutal. I no només per l’espectacle i el descontrol a les portes del Suprem, marejant els familiars dels presos polítics per poder entrar, amb representants de Vox fent mítings electorals davant dels micròfons o, ja a dins, amb les queixes dels periodistes als quals es va negar la imatge dels dirigents independentistes entrant a la sala segona. El xoc més gran va ser la primera fotografia de tots ells asseguts al banc dels acusats. Més d’un any després, els vèiem, els reconeixíem i intentàvem endevinar els canvis provocats per la privació de llibertat. Vam veure que, per sort, no han pogut fer res contra el somriure del president d’Òmnium Cultural. Arrenglerats en tres files i de davant a darrere: Joaquim Forn, Raül Romeva i Oriol Junqueras, a la primera; Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, a la segona, i Dolors Bassa, Carme Forcadell i Jordi Cuixart, a la tercera. Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó s’asseien a l’última. Era i és la fotografia de la vergonya per a un estat, l’espanyol, que es diu democràtic i que presumeix, ara més que mai, de respectar drets i llibertats. La imatge del Suprem refuta qualsevol anunci que es vulgui vendre a l’exterior. Tots els eslògans, invalidats davant la constatació que a Espanya al segle XXI es jutgen idees i adversaris polítics. La instantània del 12 de març del 2019 n’és la prova.