Una imatge que fa mal

Fa molt mal la imatge d’ahir dels nou presos polítics, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Quim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a més dels exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, asseguts al banc dels acusats davant dels magistrats del Tribunal Suprem, encapçalats per Manuel Marchena. Tots ens sentim jutjats però són ells els que hi són i els que han patit una presó preventiva desproporcionada i abusiva. La imatge del primer dia del judici fa mal al cor dels catalans i n’ha de fer al de tots els demòcrates, però també acabarà fent mal a un Estat espanyol que encara es diu democràtic. El judici de l’1 d’octubre, el judici de la vergonya, és l’exemple d’un fracàs de l’engranatge democràtic. El politòleg Jordi Muñoz ho deia ahir molt clar: “Comença el judici de la vergonya, un judici en què l’Estat pensa que demostra la seva força i el que fa és despullar la seva feblesa i incapacitat secular d’integrar la seva diversitat.” Només cal escoltar la primera intervenció de l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van den Eynde, durant les qüestions prèvies al judici, quan va desplegar tota la llista de drets fonamentals que creu vulnerats, com ara la llibertat ideològica, la llibertat d’expressió, el dret a protesta i manifestació. Van den Eynde considera que la causa és “una suspensió generalitzada i indeguda dels drets polítics” i que a Junqueras, com als altres, “l’han tret de l’arena política”. Fa feredat tot plegat. En aquestes properes setmanes en sentirem a dir de grosses, per part dels que estan a l’altre costat de la bancada dels presos polítics. Malgrat això, després de mesos amb la boca tapada, ara podrem escoltar els presos independentistes. La llàstima és que ho haurem de fer amb el Codi Penal a la mà i suposadament sense gaires garanties d’imparcialitat, i no des de la tribuna política, que és des d’on s’han de debatre totes, totes, les qüestions polítiques.