«El talent és una invenció per poder fugir d'estudi»

–«Ho vaig deixar aquest estiu. Havia fet de tot: un programa de socis, un sobre els joves del primer equip i un sobre entrenadors. Només me'n faltava un sobre directius, i com que no tinc cap mena d'interès a fer-lo, m'he donat mig any per centrar-me només en Mishima. La televisió és esgotadora.»

–«Sí. Citava Borges per dir que el futbol és ordre i aventura, com ho és la literatura i la vida en general. Per escriure o jugar a futbol correctament cal dominar la tradició. I cal, després, gent que visqui, integri i superi la norma. Em va atreure la idea de posar la paraula ordre en el títol del disc, ja que en el pop passa el mateix. Hi ha unes formes que ens precedeixen i ens sobreviuran, però cada nou artista ho ha de tornar a fer creïble i transmetre la sensació que, allò, ho està vivint per primera vegada.»

–«Les connotacions que tenim de la paraula ordre ens porten a condemnar-la, ja que pensem en la policia, la llei. M'agrada, però, la idea que l'obra d'art és una manera d'ordenar aquells significats i sentits de la vida que sovint se'ns escapen. Viure és l'aventura. I l'ordre –el d'una composició pictòrica, el d'ordenar experiències en una cançó– és l'obra d'art. Una de les feines de l'artista és trobar què hi ha d'etern en el que és momentani i passatger. I per la mena de grup que som, per les cançons que escric, l'art i la vida, l'ordre i l'aventura, són dues coses intensament lligades.»

–«Em posa molt catxondo treballar les formes. Ja de petit em fixava molt en la sonoritat de les paraules i,  a casa, teníem un sentit de l'humor en el qual la paraula hi jugava un paper important. M'agrada moltíssim organitzar estratègicament la informació per crear un efecte, que és una cosa que utilitzo quan em dedico a l'audiovisual i que, en la música, dóna també molt de joc.»

–«M'agrada parlar de les coses i analitzar les nostres pròpies cançons, però és una cosa que sempre faig a posteriori. Puc arribar a documentar-me moltíssim sobre un tema a l'hora d'escriure però, en el moment d'escriure, el procés és purament emocional. Quan escrius una cançó existeix una sensació d'eufòria i misteri, de tenir al davant un enigma que has de resoldre, que és impressionant.»

–«A Set tota la vida vam trobar tres o quatre coses que ens van agradar molt. A l'hora d'escriure, però, vaig aprenent-ne, i el grup també va aprenent a relacionar-se entre si, de manera que hi ha una evolució. Per primer cop escric sobre coses que no sé ben bé què són. Sóc feliç.»

–«Una vegada vaig entrevistar a Martin Amis i, citant-me a Monterlan, em va dir una frase preciosa: Hapiness writes white (‘La felicitat escriu en blanc'). Segurament és veritat, però qui escriu truca a la porta d'un altre món que li permet explicar millor el seu, ja que amb aquest no en té prou, i aquest anhel, comú en tota obra artística, pot venir de la felicitat, de la tristor o d'on vulguis.»

– «Estic llegint un llibre de divulgació, no sé si d'autoajuda xunga, que es diu Talent is overrated (El talent està sobrevalorat), amb la qual cosa hi estic d'acord. Del que es tracta és de manipular la forma, de treballar, i quantes més hores hi dediquis, millor et sortiran les coses. El talent és una invenció per poder fugir d'estudi i no afrontar la teva responsabilitat de trobar noves formes per dir les coses millor.»