Opinió

Tribuna

L’olotí J.M. Capdevila

Les Publicacions de la Càtedra Ferrater Mora, de la Universitat de Girona, continuen fent allò pel qual han estat creades, que és donar a conèixer a través de simposis anuals el que anomenen Noms de la filosofia catalana, al voltant dels quals uns grups d’experts aporten els seus coneixements, que posteriorment són reunits i publicats en els llibres corresponents, a la col·lecció Documenta Universitària.

Ara, aquesta Col·lecció, que dirigeix Joan Vergés Gifra, ha arribat al número 15, dedicada al filòsof, crític literari i humanista cristià Josep M. Capdevila (Olot, 1892 - Banyoles, 1972), amb aportacions, entre d’altres, de Joan Carreras i Péra, Joan Cortada, Hilari Raguer, Josep Murgades, Joan Cuscó i Francesc Blanc, els quals analitzen i detallen la personalitat, l’obra i el llegat d’aquest autor, en els seus vessants d’intel·lectual noucentista (vinculat a l’Institut d’Estudis Catalans), d’home polític (Unió Democràtica de Catalunya), de periodista (director de La Paraula Cristiana i fundador del diari El Matí, el 1929) i, en definitiva, de filòsof (vinculat inicialment a Eugeni d’Ors) i d’home d’art (creador, el 1934, amb l’escultor reusenc Joan Rebull i el pintor tarragoní Ignasi Mallol, de l’Escola Taller d’Art de Tarragona).

Tot això, com es pot suposar, s’ho van emportar la guerra i els anys d’exili, primer a França (en el mític molí de Bierville, on Carles Riba escriuria les no menys mítiques Elegies, amb Ferran Soldevila i tants altres) i, després, més de vint anys a Colòmbia, d’on va retornar el 1965, any en què va publicar llibres sobre Eugeni d’Ors, posant les coses al seu lloc pel que fa a aquest personatge, Estudis i lectures i unes memòries Del retorn a casa, publicades el 1971 a la Col·lecció de Butxaca d’Editorial Pòrtic, creada per Josep Fornas, històric editor català, a punt de fer 95 anys. Capdevila va morir poc després, el gener de 1972, en una clínica de Banyoles, on rebia visites, entre d’altres, de companys de combats espirituals, culturals i polítics, com ara Maurici Serrahima (un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya) i també, des de la proximitat ideològica però no partidista, de Josep Pla, que li va dedicar un dels seus Retrats de passaport (vol. 17, OC, 1970), on, més de trenta anys sense haver-se vist, es reconeixen (“sabem mútuament qui som”) i passen revista a les incidències d’una història comuna, amb els extremismes a banda i banda d’una situació social i política enverinada que va fer impossible, en plena República, que un diari catòlic (El Matí), “però d’un catolicisme real i obert, deia Pla, no es pogués treure mai de sobre la nota de carca i de conservador”.

Aquesta va ser una altra de les històries, de la qual es parla poc, que va malmetre la República, però aquest volum hi incideix, sobretot en l’aportació del pare Hilari Raguer, gran estudiós del conflicte entre catòlics i forces d’esquerra i anarquistes. Molt valuós, doncs, el coneixement que se’ns aporta sobre Capdevila, com abans el dedicat al mateix Ferrater Mora, Pujols, Maragall, Creixells, Panikkar, etc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.