Cusachs

Era un dels tertulians predilectes de Josep Pla, i venia sovint a Figueres malgrat els impediments físics que patia i la llunyania geogràfica. Manuel Cusachs, escultor mataroní amb taller a Òrrius, el vaig tenir per bon amic durant uns quants anys, fins que la vida i les circumstàncies ens van dificultar el contacte personal, però ens comunicàvem en la distància, sobretot ell (ho confesso) que no deixava cap any de felicitar el Nadal i de fer-me conèixer les seves exposicions, guardons, projectes. Cusachs morí la setmana passada, gairebé a la mateixa edat que morí Josep Pla, amb qui havia passat tantes estones de sobretaula al Motel Empordà de Figueres.

La seva esposa un dia em deia que, quan en Manuel era a Itàlia, es feia dir Emmanuele, la forma grecollatina del nom d’origen hebreu però que tant italianeja. Per cert, parlar d’Itàlia ell amb Josep Pla –Cusachs havia estudiat a Perugia– solia resultar perillós perquè ni l’un ni l’altre sentien passar les hores, el mateix que passava amb el gran Modest Prats, a qui Cusachs també va conèixer i tractar. Va estudiar dibuix i pintura amb el també mataroní Manuel Cuyàs, pare del periodista i escriptor que honora la pàgina dos d’aquest diari, de dimarts a diumenge. Però l’home es decantà per l’escultura i va ser precisament pel bust que va fer de Josep Pla, que vaig tenir el goig i la sort d’entrar en contacte amb ell. Cusachs va fer nombrosos retrats i bustos dedicats a personatges il·lustres, aplegats en una sèrie que anomenà Trenta-tres catalans. I de Josep Pla, a més del bust, en creà el magnífic monument que hi ha a Palafrugell. Quan estava treballant en el retrat, encara en vida de Josep Mercader, propietari i director del Motel de Figueres, ens va ensenyar uns esbossos dibuixats del que seria el bust, algun dels quals està encara exposat en el recinte del bar del dit hotel. Un dibuix magnífic, un traç personalíssim, una exquisidesa de línies, reflex de la seva exquisidesa personal.

Amb ell i amb el senyor Pla vaig passar hores escoltant i aprenent, sabent que em trobava davant uns personatges que mai hauria sospitat poder conèixer i tractar. Tot i que no ens vèiem des de feia anys, he de dir que trobaré faltar l’amic Cusachs. Perquè saber que ja no hi és, em fabrica un buit en el rosari de records que, inoblidables i tot, es van esmorteint sota la cendra del temps.