Autoodi

Que bé! L’Arrimadas se’n va a Espanya! Vol fer veure que ho fa per salvar Espanya (de Catalunya), però dissimula que els seus reiterats fracassos –no ha aconseguit reunir més d’unes dotzenes de persones en els seus reiterats esforços per contestar a les aglomeracions catalanistes– l’han impulsada a anar el centre del món, Madrid, on diu que vol fer president Albert Rivera. Senyor Rivera, no ho desitgi tant, que mai no serà president espanyol. El motiu? Que vostè és català, i mai un català ha governat Espanya. Hi ha el cas, tan complicat, de Prim, però va morir assassinat. No ho serà mai, per més autoodi que destil·li, per més que detesti Catalunya, per més sipai que sigui. Ja s’ho farà, senyora Arrimadas, que ha començat amb esperances i amb poca eficàcia. I ningú no és tan cec.

Però del que volia parlar és d’una frase del monarca espanyol. Estic atònita. Però qui aconsella aquest senyor? El dia 3 d’octubre em va dir –a mi i a tots els independentistes– que no érem espanyols. Ho va dir ell, no nosaltres. Hauria de demanar consell al seu pare, que és una mica més espavilat. Però és que ara l’ha dita grossa: ha dit que la llei i el dret estan per sobre de la democràcia. Just a l’inrevés: la democràcia segrega les lleis i el dret. Qui li escriu els discursos? La persona que ho fa, hauria de llegir llibres de política i d’història, encara que siguin elementals.

Ho tenim pelut, els independentistes, no soc ingènua; el judici està predeterminat, i encara tindran la barra de ser una mica condescendents, amb gent digna que s’ha limitat a complir els deures d’un bon demòcrata. Però tirarem endavant, oi que sí?

Segurament els d’edat provecta, com una servidora, ja no ho veurem, però aquesta vegada va de debò. La manca de tacte de Madrid, el seu menyspreu ofensiu... aquesta vegada l’heu fet massa grossa. I perdreu Catalunya. I, per tant, els quartos, que és l’únic que us preocupa.