La “«vidorra»” d’Arrimadas

De la llengua desfrenada i viperina d’Inés Arrimadas en surten bajanades i insults amb tanta facilitat que aquesta verborrea només es pot explicar si el seu cervell funciona com una coctelera, agitant i combinant un vocabulari agre, profundament limitat i, per tant, repetitiu. No ha de sorprendre, doncs, que els afectats es defensin fent servir adjectius i comparacions que s’extreuen d’entre els dimonis que habiten a l’interior de cadascú, potser no sempre del tot homologables però, de ben segur, descriptius del dany causat.

Aquest passat cap de setmana, Arrimadas i la seva cort de cotorres s’han desplaçat a Waterloo per fer-se una foto enmig d’un prat, mig amagats darrere una pancarta, amb un missatge per a Carles Puigdemont que no han tingut el valor de lliurar-li personalment, cosa que podien fer només traspassant la porta que els han deixat oberta a pocs metres de distància. Aquesta és la valentia covarda dels pinxos de barri, que s’exciten amb la mateixa adrenalina que els alleugereix la llengua per dir que Puigdemont gaudeix d’una injusta “vidorra” gràcies al diner públic. “Vidorra” i “diner públic” són dos termes més pròpiament associables a qui rep una retribució parlamentària per no fer res més que utilitzar la llengua i, a més a més, menystenir i desacreditar la institució que representa, menysprear el país que l’acull, insultar els seus conciutadans en benefici de la confrontació política i passar per la cambra legislativa sense haver fet res més que circ. Aquests diners sí que requen.