Obligats a dir la veritat

Què és la veritat? N’hi ha una de sola? És objectiva o subjectiva? Absoluta o relativa? El concepte ha variat segons l’època o les creences, i els filòsofs mai no s’han acabat de posar d’acord en el seu significat. Per a Aristòtil, la veritat consisteix a afirmar el que és i a negar el que no és. Per a Nietzsche, no hi ha fets, només interpretacions. Les oposicions entre veritat i mentida han estat sempre en el feix de les reflexions de la filosofia. I enmig de teories de tota mena que s’han anat succeint en el temps, els testimonis que a partir d’avui desfilaran pel Tribunal Suprem en el judici de la vergonya estan obligats a dir la veritat. Per llei. O sigui, que no poden mentir. El torn dels testimonis s’obre aquest matí amb Joan Tardà (ERC) i amb Artur Mas. I després serà el torn del govern del PP: Soraya Sáenz de Santamaría (vicepresidenta), Cristóbal Montoro (ministre d’Hisenda) i Mariano Rajoy (M. Rajoy). Tots estan obligats a dir la veritat. I aquí hem de tenir en compte que Montoro i Rajoy han negat sempre la malversació en l’1-O, quan ells mateixos tutelaven les finances de la Generalitat.

Si diem que ahir va fer sol a Tarragona, és la veritat, perquè realment va fer sol, ahir. El vaig veure per la finestra del despatx i em va escalfar les galtes quan vaig sortir al balcó. No hi devia ser a tot arreu ni amb tota la magnitud amb què jo vaig veure com feia acte de presència en aquest mes de febrer plàcid; però sí, ahir realment feia sol a Tarragona. No els enganyo. I si aquell 1-O hi van haver càrregues policials, és la veritat. Perquè realment hi van haver càrregues policials. Els fets són els que són, però ja sabem que els relats dels fets són tan diversos com els ulls que els miren, els descriuen, els expliquen, els disfressen o els amaguen. En el relat sobre els fets que envolten l’1-O, els atacs a la veritat han estat constants i flagrants. Diuen que el mentider és aquell que vol fer semblar real allò que és irreal. Però nosaltres ja la sabem, la veritat, oi?