Als que fareu campanya

A totes aquelles persones que formen o formaran part d’una candidatura i que estan o estaran aviat immersos en una campanya electoral els demanaria, gairebé els suplicaria, que situïn el bé col·lectiu per sobre de l’individual, que tinguin sempre present, a manera de mantra, que les costures que s’esfilagarsen costen molt de cosir, sobretot en un món on no abunden els costurers i les costureres. Els reclamo que igual que es miren les enquestes al mil·límetre per decidir si els interessa més formar part d’una confluència o anar per lliure o per fer virar el discurs cap a una direcció determinada, doncs que se les mirin amb la mateixa pulcritud quan els ciutadans demanen polítics més dialogants i estratègies menys agressives. Òbviament, som molts els que els exigim que treballin per aïllar els que erosionen la convivència i la cohesió social i que actuïn com si existís una llei no escrita, i no oberta a la de vegades maleïda interpretació, que penalitza les mentides i els incompliments. A tothom, recaigui en la força política que recaigui, els insto a buscar al diccionari el significat de la paraula escrúpol i a llegir-lo fins a la sacietat, i els animo a guanyar-se la categoria de líder a còpia d’honestedat i no de practicar la dialèctica barroera. I, hòstia, sobretot demano a tothom que s’escolti la declaració davant del Suprem del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, perquè lliçons com aquesta s’han d’encabir tant sí com no als manuals de democràcia de tots els partits.