Gats per llebres

Només hi ha líders si hi ha gent que els segueix. Imaginem que algú té una gran idea, l'exposa, la dóna a conèixer, però ningú fa el primer pas per seguir-la i passa desapercebuda. Ara plantegem un escenari en el qual el promotor de la idea, que no és ni de bon tros tan bona com la de l'anterior cas, aconsegueix que algú el segueixi i faci d'efecte multiplicador: ja tenim un cap que guia una massa. O sigui, l'important no és tant la idea, ni la vàlua, ni els coneixements del líder, sinó la capacitat de generar connexions entre qui ven quelcom, ja sigui una idea, un rentaplats o un sentiment, i qui l'ha de comprar. Per encertar en la connexió hi ha tres factors fonamentals: escollir el canal correcte, utilitzar un llenguatge adequat al canal i a la gran majoria de receptors als quals va destinat, i encertar-la amb els agents que han de propagar el missatge. Al final, però, malgrat tot, la decisió la pren el que compra, no el que ven. I aquí és on entra en escena un aspecte primordial: la formació dels que hem de decidir quan hem de triar quin missatge creure'ns, quin líder seguir. Com menys formació tinguem en general, com a societat, més vulnerables serem a idees de baixa qualitat i més indefensos estarem contra el poder de seducció dels que només busquen l'efectisme; tindrem una capacitat de resistència molt dèbil davant les eines de la seducció que ofereix avui dia el màrqueting. En canvi, a una societat amb capacitat crítica, formada en uns valors de solidaritat, compromís, esforç, respecte i tolerància, coneixedora dels seus drets i dels seus deures, es fa més difícil donar-li gats per llebres.