De reüll
Injusta cultura
Hem sentit a dir un munt de vegades que el sector cultural hauria de ser exemplar en matèria d’igualtat entre homes i dones. Hauria. La realitat és una altra ben diferent. Després de llegir l’informe que ha promogut el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) sobre les injustícies de gènere en el món de la cultura, la depriment conclusió és que aquest sector que hauria de ser modèlic és un dels més hostils per a les dones. Suspèn totes les assignatures: la de les oportunitats d’accés i progressió a llocs de poder i de lideratge, la de reconeixement, la salarial, la de la visibilitat... L’estudi, que han elaborat Anna Villarroya i Maite Barrios, recupera i encreua recerques que han fet els darrers temps diferents observatoris. N’hi ha de tan demolidores com la que revela que els centres d’art de Barcelona només van exposar un 14,3% d’artistes dones entre el 2011 i el 2015. El que és pitjor és que sovint part d’aquest miserable 14,3% (decidit, no ho oblidem, per directors homes) es programa per satisfer una quota, no per convenciment. L’informe gestat per Villarroya i Barrios (han fet un treball extraordinari amb la complicitat de més de 400 professionals, homes i dones) desplega una sèrie de mesures que si s’apliquessin (repetim: si s’apliquessin) revertirien aquesta situació. I no s’inventen la sopa d’all, no: tot, o gairebé tot, està recollit en lleis que ningú, o gairebé ningú, està complint. I així estem.