A mitges, encara pitjor

Al Ministeri de Foment espanyol es vanten de dir que el seu ministre mana gairebé més que els mateixos presidents del govern, tant se val si del PP o del PSOE. Pel cap baix, té la facultat de premiar algun territori amb l’execució dels pressupostos o castigar-lo endarrerint obres pendents. I fins i tot llastrar-lo eternament alentint durant dècades obres ja començades que no només generen pèrdua d’oportunitats, sinó que a més empantanen part del territori que ocupen. Perquè la imatge i la paràlisi que implica abandonar una obra a mitges són encara pitjor que una obra per fer, ja que empastifa l’espai de provisionalitat, o deixa esvorancs a mig cobrir, ponts a mig connectar, o carreteres que s’estrenyen i s’amplien segons el tram acabat... En sabem alguns casos a Catalunya, en les darreres dècades (Castellbisbal, Vallirana, la Sagrera, Sils, coll de Lilla...).

En aquest innoble i espanyol art de projectar i després no executar és especialista Foment, sobretot pel que fa a Catalunya. L’obra no executada entre el 2015 i el 2017 equivalia al total d’obres projectades per al 2018, segons la patronal de Foment del Treball.

El dèficit va tocar fons el 2016 amb Ana Pastor (PP) de ministra, quan només es va arribar a construir el 52% del que hi havia previst. Els socialistes en són conscients, perquè han emprat la mateixa tàctica. El ministre Ábalos (PSOE) va optar fa uns dies per anunciar força projectes i esperar que les eleccions ho vagin paralitzant, com les propostes socials de les últimes setmanes.

Amb les inversions a Madrid, però, no s’hi juga. Ni que es tracti del tercer “túnel de la risa”, com anomenen al tercer túnel ferroviari entre Atocha i Chamartín, que unirà amb alta velocitat les dues grans estacions i, alhora, tot el sud i el nord de Madrid, i de l’Estat. Tres túnels, ja, en un mateix tram de 7 km, el tercer del qual, una obra molt complexa que passa sota 8 línies de metro. Indalecio Prieto va ser el ministre que va començar el primer túnel, el 1933, i se’n fotien de la seva utilitat. Aquí no ens fa gens de gràcia.