Els testimonis

El judici als líders del procés supera aquests dies la cinquena setmana i és en una fase que es preveu llarga, la testifical. Des del seu inici, hi ha un fet que està cridant l’atenció a la comunitat internacional: una part dels testimonis cridats a declarar no ho fan ja que tenen aquest dret tot i que el testimoni, per llei, està obligat a respondre a totes les parts i de forma veraç. I per què tenen aquest dret? Doncs perquè estan sent investigats per un altre jutjat i el que declaressin podria ser utilitzat en contra seva. I, és clar, no parlem que estiguin investigats, no sé, per una alcoholèmia, per un aixecament de béns... No, estan sent investigats pels mateixos delictes. I és que aquesta causa, curiosament ja que això no és pas habitual, pot acabar sent jutjada pel Tribunal Suprem, com ja està passant, per l’Audiencia Nacional (la cúpula policial), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (els membres sobiranistes de la mesa, excepte la seva presidenta) i el jutjat número 13 de Barcelona (un grup d’alts càrrecs de la Generalitat). Bé, això si cap alcalde ha d’anar a judici oral en algun altre jutjat d’instrucció arreu de Catalunya. I, el que encara és més inhabitual, informes que s’han fet per encàrrec d’un jutge s’han usat per altres institucions judicials.

Però tornem a la part testifical del judici. Aquestes investigacions paral·leles han provocat casos ben estranys, com ara que una de les advocades d’un dels testimonis hagi de demanar si se l’ha de fer venir expressament de Bèlgica, on viu, per dir que no declararà, o que Vox retiri la petició d’un d’ells afirmant que “no sabia” que estava sent investigat al jutjat número 13.

Però n’hi ha hagut altres que, tot i estar investigats, han decidit declarar, com ara el comissari Emili Quevedo, i ahir, Albert Royo, antic màxim responsable del Diplocat. Una decisió presa, segur, per demostrar que no tenen res a amagar. Com, de fet, també els que han optat per no fer-ho. Tot plegat, provocat pel fet que hi ha instruccions sobre el mateix fet en diferents òrgans judicials, cosa que no fa més que aprofundir en un aspecte que serà clau, no a Madrid, sinó a Estrasburg: la vulneració de drets dels processats, de tots, no només dels líders polítics.