Neoliberalisme i desigualtats

Alguns economistes liberals afirmen que les desigualtats econòmiques i socials a l’àmbit mundial han tendit a disminuir. Tanmateix, no és el que es dedueix de les dades aportades pels principals especialistes en la matèria o les que es poden trobar, per exemple, a la pàgina web inequality.org. Tot i que alguns països han reduït el nombre de gent que viu en pobresa extrema, les diferències econòmiques han continuat augmentant en l’època del neoliberalisme, ja que els més rics concentren uns nivells de riquesa sense precedents. Per tant, les desigualtats han crescut a l’àmbit mundial en les darreres dècades.

Així, l’1% més ric del món, amb més d’1 milió de dòlars, concentra el 45% de la riquesa mundial (els que tenen més de 5 milions de dòlars tenen una gran majoria –57%– de la riquesa mundial), mentre que els adults amb menys de 10.000 dòlars en riquesa representen el 64% de la població mundial però tenen menys del 2% de la riquesa mundial. Els més rics del món, que tenen més de 100.000 dòlars en actius nets, segons Credit Suisse, representen menys del 10% de la població mundial, però el 84% de la riquesa global. I, com correspon en un sistema capitalista basat en l’explotació del treball pel capital i en el conflicte de classes, els que tenen una riquesa extrema sovint l’han acumulat a partir de l’explotació de persones de tot el món que treballen per salaris baixos i en condicions perilloses.

Pel que fa a la distribució de la renda, des de 1980, la proporció que en rep l’1% més ric ha augmentat ràpidament a Amèrica del Nord (EUA i Canadà), Xina, Índia i Rússia i més moderadament a Europa, on disminuïa la que rebien les classes mitjanes. Els experts en desigualtats assenyalen que aquest període coincideix amb la reversió, especialment en els països europeus, de les polítiques pròpies de l’estat del benestar com a conseqüència de les polítiques neoliberals. En canvi, països i regions en què no es va desenvolupar l’estat del benestar, com l’Orient Mitjà, l’Àfrica subsahariana o el Brasil, han tingut nivells de desigualtat de rendes relativament estables però extremadament alts. El ràpid creixement econòmic a l’Àsia (en particular, la Xina i l’Índia) han fet sortir moltes persones de la pobresa extrema. Però l’1% més ric del món ha obtingut una part molt més gran dels ingressos/renda. Encara que la seva part dels ingressos globals ha disminuït una mica des de la crisi financera del 2008 (en més del 20%) continua sent molt superior que el percentatge (16%) que suposava el 1980. Xina ha tingut el creixement més ràpid en la proporció de milionaris mundials però més del 65% dels milionaris del món continuen vivint a Europa o Amèrica del Nord.

Com ha assenyalat Branco Milanovic (Desigualdad mundial), antic economista en cap del Banc Mundial, i ha representat gràficament en el que es coneix com la “corba de l’elefant”, les noves classes mitjanes dels països emergents, sobretot asiàtiques, com les classes altes dels països desenvolupats, han vist augmentar la seva renda de forma important. Per contra, les classes mitjanes i populars dels països desenvolupats han viscut un estancament de les seves rendes en els dos darrers decennis, cosa que té importants conseqüències econòmiques i polítiques.