De botxí a víctima

Fa dos anys vaig escriure que Enric Millo tenia molta barra per la seva manera de fer política i de maquillar la realitat. Vaig tornar a escriure sobre Millo, i els fets de l’1 d’octubre, quan ell ja era delegat del govern de l’Estat. Els gironins coneixem bé Enric Millo, que va ser delegat territorial de Treball a Girona (1991-1995), i l’etapa a Unió Democràtica i al Parlament amb CiU (1995-2003). Precisament, el 2003, quan CiU va decidir que no el volia de cap de llista, es va reunir amb Joan Puigcercós, al bar Núria de Girona, per oferir-se com a candidat per ERC. Després de rebre la segona carbassa, va fitxar pel PP i va iniciar la seva segona vida política. El 2010 va encapçalar la llista del PP per Girona al Parlament. Aquell any l’home que dona lliçons sobre el compliment de les lleis va perdre tots els punts del carnet de conduir. L’1 d’octubre del 2017, quan era delegat del Gobierno de España i, com a tal, responsable de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, amics, veïns, coneguts, gent del barri de l’eixample gironí on residia, amb els quals durant anys coincidia sovint, van ser colpejats per la policia, alguns de manera salvatge. Fa pocs dies, vam sentir amb estupor com al Suprem va deixar anar un seguit d’històries, que li havien explicat tercers, seguint un relat que anava molt més enllà del que fiscalia i acusacions li preguntaven. El polític, que aquell dia es va convertir en “Mister Fairy”, en va fer un gra massa i, fins i tot, es va desdir d’haver-se disculpat, en un moment de debilitat, per la violència dels assalts policials. Als que el coneixem i hem seguit la seva trajectòria, no ens ha sorprès gens, perquè sabem la seva manera d’actuar i l’astúcia que té per girar les coses segons el vent que bufa. Cal treure’s el barret davant la seva habilitat –entre els periodistes gironins ja li deien “l’anguila”–. Després de declarar al Suprem, es va passar hores enganxat a les xarxes socials contestant i en alguns casos amenaçant la gent que, indignada, feia tuits en contra seu i retuitejant compulsivament als seus hooligans. És tan destre, que ha passat de botxí a convertir-se en víctima, només cal fer un repàs de la premsa espanyola on afirma, gairebé com a màrtir, que l’han intimidat o l’han fet fora d’un restaurant, mantenint viu el fake de la confrontació a Catalunya, però no dubta a utilitzar la seva filla per justificar-se i es queixa després que es parla de la seva vida privada.