De reüll
El crit dels mil·lennistes
És una generació castigada per la duresa de la crisi econòmica
Diuen que tots som part d’una generació. Una de les més famoses és la del baby boom i la formen les persones que van néixer entre el 1949 i el 1968, quan es començava a albirar una època de pau després de la postguerra. Amb el progressiu descens de la natalitat aquestes classificacions han quedat més difuminades i costa saber si es forma part de la generació X (fills dels baby boomers i que encara van cursar l’educació general bàsica), la Y o la Z. I què passa amb els mil·lennistes? Són una generació a qui s’ha penjat l’etiqueta de ni-nis. Se’ls considera mandrosos i que estan poc per la feina. Que ni han estudiat ni volen treballar i que viuen dels seus pares. Ho denunciava fa uns dies una jove a Twitter. Per llogar un pis se li demanava contracte fix, que els dos avaladors que li exigien també el tinguessin, estar empadronada a la ciutat (com a mínim un any) a més dels preceptius mesos de fiança. Els mil·lennistes (1981-1993) han estat una de les generacions més castigades per la crisi econòmica. Quan van treure el cap al mercat laboral aquest ja no els va acceptar i si ho va fer va ser en unes condicions econòmiques més minses que les de generacions anteriors. Quan és l’hora d’emancipar-se es troben amb preus abusius i això provoca que cada cop l’emancipació sigui més tardana. “No ens independitzem per ganduls. Maleïts mil·lennistes”, sentenciava el tuit de la noia.
