L’autèntic truc del Fairy

Ja ho hem manifestat tot. Barcelona, Brussel·les, Madrid, tots els centres de poder de decisió política sobre Catalunya. Faltava la capital espanyola? Doncs ja hem vist estelades a la Cibeles i a la Puerta de Alcalá. I amb aquella indiferència amb què s’ho miraven els madrilenys s’ho continuaran mirant ara. Sense ànim de generalitzar, molts ni sabien que hi havia una manifestació independentista a la ciutat. És clar, si no els ho expliquen. No sé quin programa preguntava l’altre dia pels carrers de Madrid on es fa el judici del procés i la resposta era “Barcelona?”.

En fi, jo diumenge vaig voler anar a buscar l’origen de tots els mals i vaig aprofitar per arribar-me a la Granja de San Ildefonso. En aquell palau va néixer el pare del rei emèrit, Joan de Borbó. Hi ha una placa que ho recorda al costat d’un bust. Tenen uns jardins magnífics amb arbres altíssims amb les branques que els pesen tant que toquen a terra. Quin entorn, la falda de la serra de Guadarrama, quin gust per triar emplaçaments per enterrar-hi sàtrapes, com a Cuelgamuros, situat a l’altra vessant de la serra. El cas és que a la col·legiata del palau de la Granja hi ha les restes de Felip V, que no va voler reposar a El Escorial. Un guàrdia de seguretat et va vigilant les passes, igual que al Valle de los Caídos, no fos cas que volguessis desenterrar l’un o l’altre pel teu compte. Com que el palau és Patrimonio Nacional, aquell guàrdia el devem pagar entre tots. Catalans, sapigueu que entre tots paguem la vigilància de Felip V. Hom diria que als morts els posen seguretat i als vius els l’estalvien.

I allà, dinant en una terrassa, vaig conèixer el secret més ben guardat. No us ho creureu però hi havia una ampolla d’aigua retallada per sota i posada del revés en un arbust al costat de la taula, plena d’un líquid verd. Vaig preguntar què representava i el cambrer em va confessar que era Fairy, per espantar les vespes. El vell truc del Fairy, l’autèntic. Esfereïdor.