Hostilitat

Si no fos pel fet que hi ha gent empresonada i un judici on es parla de llargues condemnes, els darrers relats dels testimonis de la Guàrdia Civil farien riure. Humiliats per la pròpia imatge d’una violència sense explicació, les unitats que intervingueren l’1-O han vestit una faula basada en el delicte de l’odi, però tan mal explicada que acaba convertida en arma llancívola contra ells mateixos.

El judici del procés està posant en evidència el pas en fals de l’aparell estatal i l’error del govern central de judicialitzar les reivindicacions independentistes. Les acusacions de rebel·lió i sedició no troben on sustentar-se i culpabilitzar els actuals presos i exiliats polítics no podrà tenir cap justificació legal. Aleshores, per als acusadors només queden els recursos de malversació i desobediència, però hi ha qui pensa que això és poc i que cal cercar discursos més contundents.

Una mà negra ha dissenyat noves estratègies i els cossos policials, agafats en fals i protagonistes d’imatges inexplicables, han estat esperonats a muntar un gran relat explicatiu: l’hostilitat de la ciutadania, expressada amb un odi extrem, fou la culpable de tot el que passà. Es nota que el relat ha estat consensuat en determinades casernes, quan s’ha convertit en una exposició unànime i calcada, però la seva feblesa queda palesa davant qualsevol pregunta de la defensa. L’actuació pacífica, fins festiva, de la ciutadania és prou sòlida per desmuntar la trama acusatòria.

Davant l’intent del discurs de l’hostilitat dels defensors de la democràcia, ningú no podrà amagar el crit del “A por ellos” que animava l’acció dels piolins.