Mancances democràtiques

La dotació qualitativa de la democràcia que tenim és considerablement baixa. Ho és perquè les institucions públiques, que haurien de ser el resultat d’exercir-la i un instrument al servei de tots, són en realitat corporacions presoneres d’unes elits que no dubten a frenar, maltractar o eliminar drets de la ciutadania si aquests posen en perill el seu domini. En aquest calaix hi podem posar gairebé tot: l’habitatge, el treball, la sanitat i l’educació públiques, el dret a l’autodeterminació o qualsevol altra prioritat o reivindicació que pugui sortir de la demanda popular.

Però aquest dèficit democràtic també s’ha d’atribuir a la falta de consistència del concepte de política que fem servir tots plegats. Si no fos així, potser no toleraríem que parlamentaris d’acreditat recorregut caiguessin de les candidatures; o que se n’hi incorporessin d’altres que han sortit de sota les mànigues dels dirigents més influents de cada partit; o que persones de trajectòria pública discordant amb algunes formacions, ara s’hi sumin adduint que fan un pas en pro de la transversalitat.

Tot pot ser susceptible de ser ben argumentat, però la veritat és que tot aquest remenament s’ha fet mantenint-nos, als electors, com a espectadors a distància i aplicant càlculs electoralistes i especuladors sobre l’accessibilitat als escons. Ja podem omplir-nos la boca de República, que la tindrem ben lluny mentre no ens dotem d’un sistema electoral participatiu i transparent, també per saber com es financen els partits, sobretot aquells que invoquen la democràcia perquè els donin la força necessària per a destruir-la.