Els poetes Coll i Rodés

Quan surti aquesta columna faltaran, només, un parell de dies per a la celebració del sopar anual de socis i simpatitzants de l’entitat lloretenca Club Marina Casinet. La trobada no és important únicament en l’aspecte social i lúdic. Ho és, també, per l’aspecte cultural, ja que, des de fa més de vint anys, el Casinet regala als assistents un llibre, nou cada vegada, que significa una autèntica aportació al patrimoni local. Enguany, divendres es presenta el volum titulat Dues veus sensibles, integrat pels poemaris dels germans Josep Maria i Lluís Coll i Rodés que, a la mort dels dos literats, el 1901 i el 1910 respectivament, van ser publicats recollint la seva obra dispersa. És una llàstima que als lloretencs se’ns va escapar la celebració del centenari de la mort dels dos poetes, però afortunadament, tant l’interès familiar com, sobretot, el de l’entitat patrocinadora, han fet possible que les noves generacions puguin conèixer l’existència d’aquests dos lletraferits que van tenir una vida curta, van morir de tuberculosi, que en aquells temps feia estralls, i convé recuperar perquè no quedin en l’oblit. Josep Maria Coll i Rodés (1874-1900) va ser advocat i col·laborador d’algunes publicacions. Lluís Coll i Rodés (1886-1909) també va arribar a acabar la carrera d’advocacia però, a més de la seva inclinació a les lletres, fou també un bon músic l’obra del qual no va passar de les improvisacions al piano i, per tant, no ens ha arribat. Sí, però, que ambdós tenien sengles reculls titulats simplement Poesies formats per les composicions que familiars i amics van poder salvar. Aquest material és el que ara s’ha reeditat i que s’obsequiarà als assistents al sopar i es podrà obtenir, després, també, a les llibreries corresponents. Les poesies dels germans Coll i Rodés estan impregnades d’un profund romanticisme i cavalquen a través del modernisme cap a les noves tendències. És significatiu que el qui va prologar l’aplec literari d’en Josep Maria en aquell moment fou l’arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio, deixeble de Gaudí, autor de diversos panteons emblemàtics del cementiri de Lloret i de les cúpules policromades de l’església parroquial. En el cas d’en Lluís, a la seva obra s’hi endevina ja, per la temàtica i la forma, la influència del noucentisme. Les poesies publicades s’han actualitzat quant a ortografia –seguien, encara, el model prefabrià– i el comentari sobre la vida i l’obra dels dos germans que precedeix el recull l’ha portat a cap Jordi Soliguer Mas.