Model radical i d’èxit

L’Empordà torna a estar en perill, si és que ho ha deixat d’estar mai. Un munt de projectes urbanístics que semblaven arxivats i descartats han estat ressuscitats abans no caduquin les llicencies d’obres i els plans d’urbanitzacions que esperaven el seu moment. Es tracta de sòls urbanitzables, que en molts casos estaven pendents de desenvolupar des de la dècada dels setanta i els vuitanta i que cap consistori s’ha atrevit a desprogramar. En contra d’aquests projectes urbanístics s’han organitzat fins a vint-i-set associacions conservacionistes del territori que s’han integrat en la plataforma SOS Costa Brava. Aquesta entitat ja s’està enfrontant a més d’una vintena de procediments urbanístics en la zona litoral que va de l’Empordà fins a la Selva. Aquesta resposta per conservar el territori ha forçat una reacció de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat, que ha previst una moratòria en la tramitació de llicències que afecta projectes en més d’un miler d’hectàrees al llarg de tota la Costa Brava. Una mesura indispensable, però alhora insuficient, mentre es redacta el pla director urbanístic d’aquest tram del litoral. Aquesta nova batalla oberta sobre el creixement urbanístic a la costa que mantenen els proteccionistes amb urbanitzadors i alguns ajuntaments és un capítol més d’una llarga lluita sobre el model de creixement del territori. La lluita mediambiental a les comarques gironines es remunta a més de quaranta anys enrere, quan un grup de joves van aturar les excavadores dels aiguamolls, i ha estat persistent amb les activitats de grups com Salvem l’Empordà. Un model reivindicatiu d’èxit que ha aconseguit salvaguardar molts espais, alguns dels quals avui tornen a estar en perill. Aquesta pugna en defensa del paisatge i la lluita verda a l’Empordà està molt ben recollida en el llibre coral Escola de radicals. Quaranta anys defensant el territori a l’Empordà (Brau Edicions). Una publicació que s’ha gestat al llarg de dos anys, a partir de quinze projectes paisatgísticament abusius que s’han planificat al territori empordanès des dels anys seixanta fins avui i que no s’han dut a terme gràcies a la resposta de la ciutadania. Els autors es pregunten quin Empordà tindríem si s’haguessin implementat? Quin seria el paisatge de la Catalunya nord-oriental si no s’haguessin frenat? Unes qüestions que avui ens hem de fer davant el nou repte de salvaguardar la tota Costa Brava.