Inventar no té conseqüència

El Suprem condemnarà els independentistes processats. No és pas que en tingués cap dubte (i lamentablement ells mateixos, tampoc), però veient com va el judici els interrogants que se t’obren són molts. Molts no som experts en dret ni entenem de recursos, apel·lacions i altres termes tècnics. El que sí que entenem és de què se’ls acusa. I, personalment, em sorprèn que es cometi allò que en diuen perjuri. Que bàsicament és inventar i mentir, com han fet aquests dies els guàrdies civils que han relatat els fets de davant de la conselleria d’Economia del 20-S. Un servidor hi era. Des de mitja tarda fins entrada la nit. No estava davant de la porta d’Economia però sí a tots els entorns. I al matí havia estat a la conselleria d’Exteriors, a Via Laietana. És veritat que hi havia por, terror. Del fet que uns paios amb la bandera espanyola a l’uniforme traguessin la porra i comencessin a repartir llenya. De res més. Els que feien por eren ells. Que eren els qui tenien les armes. I no centenars de ciutadans que l’únic que fèiem era mostrar el nostre descontentament amb una situació.

El que sorprèn, però, és que es puguin inventar un relat davant del tribunal espanyol més important i no els passi res. És igual que les respostes siguin veritat o no. És igual que estiguin dirigits o no. Tot és igual, mentre abonin la tesi que els encausats pràcticament orquestraven un grup terrorista. Sentir que els manifestants fèiem cara d’odi, dir que hi vam practicar violència extrema o presentar-se com xaiets desvalguts davant una opinió pública (l’espanyola) que els venera no fa res més que refermar-nos. Des del fatídic 2010 de l’Estatut, que ho va precipitar tot per voluntat bàsicament del PP, han passat moltes coses. Però aquest judici l’única cosa que ha fet és augmentar encara més les ganes de marxar. I preparem-nos: que ve una campanya electoral i l’extrema dreta aprofitarà per continuar amb aquest relat inexistent però què allà dona molts vots.