“La massa”

L’actitud dels congregats a les portes dels col·legis electorals en la jornada de l’1-O “no era violenta ni agressiva” malgrat “la intimidació policial”. Simple descripció d’aquella jornada d’ara fa més d’un any i mig. Es va poder sentir ahir a la sala segona del Tribunal Suprem en alemany. Va ser l’exdiputat de l’SPD de la regió del Rin del Nord-Westfàlia Bernhard von Grünberg, present a Catalunya com a visitant, qui va explicar com havia vist i viscut el referèndum i els dies previs.

La declaració de Grünberg contrastava vivament amb la dels testimonis dels agents de la Guàrdia Civil que han anat declarant les últimes setmanes. Pràcticament en bloc, s’ha dibuixat el que van viure com un infern que s’ha arribat a comparar amb els inicis d’ETA al País Basc. S’ha presentat les forces i cossos de seguretat espanyoles –aquelles que en un vídeo gravat en un autocar cridaven “a por ellos” o dins d’un hotel “que nos dejen actuar”– com a víctimes. Agents que parlaven de “cares d’odi”, de “polvorí”, de “violència” o que descrivien com pensaven que no sabien si se’n sortirien, per la gent concentrada, de l’escorcoll de la conselleria d’Economia.

En el retrat al Suprem els ciutadans que volien votar, en canvi, es defineixen com la “massa”, “la muralla humana”, en definitiva, com els violents. Ja no es tracta de persones, és un tot deshumanitzat i enfurismat que va intentar impedir l’actuació policial entre el 19 de setembre i el 27 d’octubre teledirigit pels líders independentistes asseguts al banc dels acusats. El relat es repeteix al Suprem i en alguns mitjans espanyols. Ho veiem a les portades, als textos, en les cites destacades... però, com sempre, l’equació s’oblida de la gent. La tracta com una única cosa i la menysté, per adoctrinada, per enganyada, per obedient. És molt més fàcil identificar-la, convertir-la en violenta i ignorar-la que analitzar quines són les raons profundes la seva desconnexió de l’Estat espanyol. És igual el relat imperant al Suprem, una part important de catalans no estan còmodes a l’Estat. No són violents. I seguiran existint després del judici.