Cremar els quadres

La memòria col·lectiva és una estructura fràgil, i més encara quan no es va nodrint amb aportacions regulars. El mes d’agost del 2020 es compliran 100 anys del naixement d’un dels artistes més singulars de casa nostra, un home que, pel fet de ser del Camp, de Montblanc concretament, i de no ser gens amant de la faràndula ha tingut molt més reconeixement a l’estranger que a Catalunya. Maties Palau Ferré va ser deixeble de Picasso, va triomfar als salons d’Octubre de Barcelona amb el seu estil a cavall entre la figuració i el cubisme, de colors vius i traç poderós, quan es començava a fer present l’abstracció i el surrealisme de Dau al Set i d’allí va saltar a Madrid, a París, a Londres i als Estats Units, on, anys més tard, li proposarien obrir una fundació amb el seu nom, oferiment que ell va rebutjar per edificar-la a la casa pairal de Montblanc on és ara.

A començaments dels setanta, Palau Ferré protagonitza un litigi important que salta a les pàgines dels diaris. Per mor d’un contracte lleoní amb un marxant, es veu obligat per llei a pintar 42,20 metres quadrats per saldar un suposat deute que no tenia en compte ni la cotització de la seva pintura ni les tarifes que es pagaven pels seus quadres. El pintor, ensorrat i abatut, va decidir no comercialitzar més els seus olis i durant anys va pintar quadres que després cremava.

Els mitjans artístics internacionals ho van considerar un crit de protesta a favor de la llibertat artística, i fins i tots alguns museus americans van exposar les cendres dels quadres que Maties cremava. Després es va centrar en la ceràmica i en una tècnica pròpia a base de tinta xinesa de colors brillants i resultats espectaculars i va recuperar el gust per pintar, però sense exposar, treballant al seu estudi i col·laborant només en causes humanitàries d’arreu del món com Amnistia Internacional, Mans Unides, la Fundació Vicente Ferrer o el Memorial Josep Vidal i Lecha, fet que va fer augmentar el seu prestigi internacional a la vegada que seguia sense ser massa conegut a l’Estat espanyol.

El seu nebot net, l’historiador Francesc Marco Palau acaba de publicar a Gregal El pintor que cremava els seus quadres. Assaig biogràfic de Maties Palau Ferré, una obra de lectura ràpida que permet recuperar els punts clau de la seva vida i obra, i situar el personatge i marcar la pauta del que serà un volum molt més extens que començarà a marcar les bases del catàleg raonat de l’obra del pintor montblanquí. De moment, aquest llibre i una visita a la seu de la Fundació Palau Ferré ens poden donar totes les pistes necessàries per acostar-se al geni d’aquest artista d’ulls tristos i pinzell brillant i acolorit tot fent justícia a un dels grans noms del segle XX català i internacional que val la pena conèixer i reivindicar amb força.