Keep calm
Memòria
La força de la narrativa de Julian Barnes rau en la manera dolorosa i tendra de portar-la a la pràctica en cada nova entrega
Julian Barnes ha tornat a Barcelona en ocasió de les traduccions al català i al castellà de la seva darrera novel·la, L’única història. En una conversa amb els seus devots lectors, Barnes, sempre suau en les formes i penetrant en les idees, va recordar les curioses discrepàncies que ell i el seu germà mantenien sobre la tècnica contundent amb la qual el seu avi decapitava els pollastres. L’avi utilitzava una sola tècnica, però els nets en feien descripcions ben diferents. A les darreres novel·les, Julian Barnes dona voltes a la qüestió de la memòria i la veritat. En aquest cas, en relació amb l’experiència de l’amor. Les primeres impressions es compliquen quan s’ha acumulat experiència en la meteorologia variable del cor. El protagonista escriu en un dietari que “És millor haver estimat i perdut, que no pas no haver estimat mai” (un eco del protagonista d’Els morts de James Joyce), però després ho ratlla, i passen anys i ho torna a escriure, i passa més temps i ho tornar a ratllar. El dilema és recurrent i es pot plantejar en aquests termes: “Què preferiríeu: estimar molt i patir molt, o estimar poc i patir poc?” Costa fer balanç de la pròpia vida quan ja no té remei. Les indagacions de Barnes apunten sempre a les interconnexions entre temps, memòria i identitat. Amb els anys, un accepta aquesta afirmació inquietant: els joves imaginen futurs que no seran i els vells imaginen passats que no van ser. L’obra de Barnes suggereix que el temps no és un fixador. El temps, si de cas, és un dissolvent. A Barcelona, l’escriptor va recordar que, de jove, donava per fet que la memòria era una calaixera. Quan volia acudir a un record el treia del calaix i ja està. Ara, obre el calaix i se’l troba buit o alarmantment desordenat. En un conte seu, Homenatge a Hemingway, el narrador –un professor de literatura– fa aquesta afirmació: “Els grans escriptors entenen les debilitats.” Julian Barnes té aquesta competència demostrada. La força de la seva narrativa rau en la manera dolorosa i tendra amb què sap portar-la a la pràctica en cada nova entrega.