Contra els votants

Primer va ser l’advocat de l’Estat, ara ha continuat la fiscalia de Barcelona. I tots dos, coincidents amb el Sindicat Professional de la Policia en la necessitat d’investigar veïns que van denunciar les càrregues policials de l’1-O. Els denunciants es converteixen en denunciats. Les víctimes, en botxins. La girada de mitja feta al relat, aplicada als que van patir els cops de porra de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. A nou persones que van denunciar la brutalitat a l’institut Pau Claris de Barcelona se les acusa de “voluntat rebel”. També es demana que s’investigui un votant per resistència a l’escola Mediterrània.

En el recurs contra els asseguts a l’escala del Pau Claris se’ls acusa de negar-se a abandonar-la “i amb la seva posició, impedir la intervenció policial”. De les cosses o l’evident violència dels agents que el món va poder veure en imatges, no en diu res.

Aquells que es van atrevir a denunciar els excessos policials acaben investigats. I no per és casualitat. La causa general oberta contra l’independentisme té en la gent –ara més coneguda com “la massa” en el judici al Suprem–una de les seves potes, a banda del govern, el Parlament i les entitats socials. La investigació als votants pretén ser un avís amb una clara voluntat de desmobilitzar: “Tu, independentista anònim, també pots acabar a la justícia. És molt millor per a tu que et quedis quiet, callat i et portis bé.”