Catalans feliços

Un recent estudi publicat en la revista científica Psyquiatric Reserach afirma que els catalans som els europeus més feliços, superant els nòrdics, que han estat sempre en els llocs més destacats des que van començar els estudis de felicitat mundial. La teoria clàssica ens diu que als països amb millors condicions materials, és més probable que hi hagi major nivell de felicitat. Sabem des de fa molt que a partir de cert nivell de riquesa, un increment en aquesta no dona més felicitat, i a més, les persones amortitzem ràpidament aquestes millores i les oblidem en la nostra sensació de felicitat. Són altres factors afectius, de satisfacció personal, etc., els que defineixen més la felicitat entre les persones que tenen les necessitats bàsiques cobertes. Existeix la hipòtesi que als països nòrdics la combinació de benestar econòmic, serveis públics de qualitat, drets socials i llibertats avançades i, en especial, un sentiment d’identitat nacional cívic que fa que els ciutadans d’aquests països se sentin part d’una comunitat que els transcendeix és el que els fa sentir més feliços. A Catalunya tenim un benestar econòmic bo, però no arriba al nivell dels nòrdics i els nostres serveis públics, tot i ser els d’uns països avançats, queden empetitits si els comparem amb els dels escandinaus. També els nostres drets i llibertats en una democràcia amb greus fallides com l’espanyola és inferior a la dels nòrdics. Quin és el factor, doncs, que ens fa assemblar-nos, i fins i tot superar, als nòrdics? Segons les conclusions de l’estudi, “Catalunya és una regió ben diferenciada de la resta de l’Estat espanyol, amb considerables diferències entre ètnia, valors culturals i condicions econòmiques, i és possible que aquestes diferències expliquin les nostres conclusions”.

I aquí és on vull entrar i fa que aquest article sigui d’opinió política i no de divulgació sociològica. A Catalunya, des de fa uns anys, hi ha un projecte compartit com a mínim per la meitat de la població. Aquest projecte genera sentiment de pertinença, ajuda a crear una visió que ens transcendeix, ens permet sentir-nos més identificats amb els nostres veïns i ens fa sentir més útils. Una societat amb ciutadans feliços no només requereix un benestar econòmic. També una sensació de projecte col·lectiu com la que tenen els nòrdics. Quan des dels polítics antiindependentistes es diu que el projecte sobiranista divideix i ens debilita com a societat, menteixen. Una part molt important dels catalans tenim un projecte col·lectiu que ens transcendeix, ens uneix i ens crea il·lusió i sentit de pertinença i d’identitat. I és segurament la principal carta amb la qual comptem els independentistes. A nosaltres ens fa feliços lluitar per la nostra causa, i això ens fa imbatibles.