El vot útil dels sobiranistes

Com que les propostes del tripartit ultra són tant als antípodes de la majoria de catalans que ja es desqualifiquen per elles mateixes, JxCat i, sobretot, ERC estan dedicant la precampanya del 28-A a fer sortir l’espantall del pacte tapat que propugnen les elits econòmiques. El que, tot i la gesticulació preelectoral, a l’hora de la veritat signarien PSOE i Cs. ERC fins i tot n’ha fet lema, amb allò del “Si tu no hi vas ells hi tornen” i la silueta de Sánchez i Rivera donant-se la mà com ja van fer no fa gaire. No és casual que hi posin la banya. Les enquestes fins ara auguren una disputada lluita per ser la primera força a Catalunya entre republicans i socialistes i, per extensió, entre sobiranistes i unionistes. I els 48 escons que es triïn al país tindran un pes decisiu en la resposta que l’Estat doni en el futur al procés: si més i infinita repressió, o diàleg que respecti les majories aquí.

Això sí, la insistència d’ERC a demanar un “vot útil” que igualment reclama el PSC –també comuns i JxCat, tot i que a priori parteixen de més enrere– respon a una altra derivada preocupant: hi ha una bossa d’electorat independentista que dubta si anar a votar, o fins i tot si votar socialista. Sí sí, defensors de la República que es plantegen donar suport als còmplices del 155 que no han aturat la repressió i neguen tothora cap autodeterminació. Trist, però cert. Perquè ni tant han de relativitzar els sobiranistes el perill d’un govern ultradretà (recordem si no a qui va el vot ocult a les enquestes) ni tant els ha d’encegar. Que ningú es deixi enredar: els independentistes poden triar entre diversos “vots útils”, però segur que cap implica el PSOE. Ni quedar-se a casa, és clar. No almenys aquest 28-A, en què, desenganyem-nos, Catalunya és principi, centre i fi de tot.