Doctrina

Ha estat notícia l’entrevista de Jordi Évole al papa Francesc, potser no tant pel que va dir sinó pel mateix fet de l’entrevista. No és gaire usual editar una entrevista amb el bisbe de Roma, quan els caps de l’Església són reticents al format, però s’ha aconseguit, segurament després de pactar una bateria de preguntes de perfil baix passant suaument per les qüestions conflictives. Amb tot, monsenyor Bergoglio va acreditar ser el gran referent ètic del segle.

Mai no he amagat la meva condició de cristià, enamorat de la figura històrica del revolucionari extravagant que va trepitjar la terra palestina fa uns dos mil anys. Em considero practicant del que crec, mai suficient però amb voluntat de millora. Amb tot, no crec gaire en els capellans... i molt menys en els bisbes.

A què ve tot això? Doncs al fet que el secretari de la Conferència Episcopal Espanyola Luis Argüello, bisbe auxiliar de Valladolid, ha donat instruccions al ramat (ell és pastor) per ajudar-lo a emetre el vot en el reguitzell d’eleccions que venen. Encomanant el vot a la Immaculada Concepció i a l’apòstol Santiago, el bisbe castellà descriu deu punts a considerar abans de triar la papereta. Res de nou: prioritzar l’ensenyament de l’Església, família fonamentada en la relació home-dona, respecte a tota forma de vida, model educatiu lliure, i una nova reflexió sobre el problema migratori.

El punt sisè, la gran novetat: “tant en el camp de la identitat nacional com en la personal, l’anomenat dret a decidir no és moralment legítim”. No cal ser tant contingut com el papa Francesc. La veu de l’episcopat: clara i contundent. Ara els piolins ja poden acompanyar les processons del Crist Crucificat.