Estampa domèstica

Aquests dies s’ha fet viral a les xarxes una escena que, tot i no ser res més que un artifici de màrqueting d’una d’aquestes persones que són més aviat un producte de consum, ha resultat un fiasco de cap a peus. Es tracta dels 50 segons de gravació en què Cristiano Ronaldo fa uns passis de pilota al seu fill, que deu tenir al voltant d’un anyet i mig, a casa seva. Diverses coses i mil detalls. El primer que escalda la vista és l’escenari, una mena de cambra de jocs més semblant a una versió reduïda del Toys “R” Us o a un parc d’atraccions en miniatura, amb una desproporció un xic faraònica amb el que ha de ser l’esbarjo domèstic infantil. Però el que més alarmes ha disparat és que l’as portuguès del futbol es recrea en el joc amb el menut mentre la bessona del nen intenta cridar l’atenció del pare fent gestos, incitant-lo perquè també la faci participar en els tocs de baló. Fa patir veure que la nena no sols queda relegada a un segon pla, perquè el pare no sembla adonar-se del que reclama, sinó que, decebuda, la petita abandona l’intent i agafa una escombra de joguina d’un carret de neteja, també diminut... D’acord, potser ho estem descontextualitzant, potser això no és més que un instant entre mil i potser estem buscant tres peus al gat... Però tanmateix és el que ofereix una figura pública als seus seguidors. Amb els seus fills. I aquestes imatges no sols les veuran nenes, que amb una mica de sort faran la seva pròpia revolució feminista. També les veuran nens.